Un whatsapp per deixar-te, amor meu

Hi ha moltes formes de deixar la parella. Pot anar del tòpic “vaig a buscar tabac” com a excusa per fotre el camp a “l’hem de parlar…” que anuncia tempestes. El ventall és ample. Segons canvien els temps, canvien els codis. 

Els adolescents d’avui es comuniquen d’una manera del tot distinta. No valen les regles d’abans. Si volem entendre els joves, haurem d’aprendre algunes coses

Quan jo era una adolescent, estava molt mal vist deixar algú per telèfon. Era una manera covarda de sortir de la situació. Si una amiga t’explicava que el nòvio de torn havia tallat la història amb una trucada, et posaves les mans al cap i el consideraves ben poca cosa. Les persones han de saber donar la cara en els moments difícils, pensàvem.

Nosaltres, però, som boomers. Quedem molt lluny de la generació Z. Els adolescents d’avui es comuniquen d’una manera del tot distinta. No valen les regles d’abans. Si volem entendre els joves, haurem d’aprendre algunes coses. Els adolescents no parlen per telèfon. No tenen aquelles converses llargues -naturalment des d’un telèfon fix, que els pares controlaven-. Converses plenes de sobreentesos, comentaris crítics, anècdotes. Podíem parlar amb amigues que acabàvem de veure a l’Institut feia mitja hora. No importava: sempre hi havia temes nous a comentar. No teníem prou espai per a totes les paraules. Els temps mai no era suficient. En definitiva, els boomers érem joves comunicatius. 

Els zeta són poc amics de les converses telefòniques. Curiosa contradicció en una generació que viu lligada al mòbil. Encara que tenen els aparells telefònics a prop, sovint a la mà o a la butxaca, com una perllongació del propi cos, no els emprenen per a converses de veu. Són molt més abundants les converses per whatsapp, els missatges escrits amb rapidesa, agilitat, en un llenguatge propi. Una bona via per comunicar-se si ets impacient, no t’agrada esperar massa temps les respostes, i no pretens entretenir-te en redaccions inútils. Cada whatsapp és com un impuls, una reacció, improvisat i veloç. 

Ara moltes parelles posen punt final a la seva relació amb un simple whatsapp. Poques paraules i poques explicacions. Què han de dir? Els motius de la ruptura? Seria un excés d’esforç i complicació, que no val la pena. No cal pensar-hi. Passem fulla.

Una altra forma de comunicar-se pròpia dels joves són els monòlegs. Són una gent afeccionada a fer llargs monòlegs. Per exemple: vols dir-li quelcom a algú, doncs enregistra un àudio de veu i envia-li. Els àudios tenen alguns avantatges: ningú no pot interrompre’t mentre dius allò que vols dir. Ningú no et contradirà, ni et farà cap critica. Tu escups el que vols, i pots respirar: ja està. 

Els adolescents tenen un domini extraordinari de les emoticones. Les caretes que somriuen, fan petons, ploren, s’enrabien… són molt pràctiques. Per què ens hem d’entretenir a descriure una emoció, si tenim el dibuixet corresponent per explicar-la? Està clar que són un estalvi d’esforç i energia. 

Hi ha moltes formes de deixar la parella. Pot anar del tòpic “vaig a buscar tabac” com a excusa per fotre el camp a “l’hem de parlar…”

Resumirem: no hem de conversar per telèfon (els diàlegs no estan de moda), tot es pot dir en un whatsapp, un àudio (els monòlegs sí estan de moda), o una emoticona. Simplifiquem la vida, que ja és prou complicada.