El guió de l'acord de claredat

Qui vulgui provar d’entendre els moviments del govern català actual envers el conflicte Catalunya-Espanya només ha de consultar la Resolució de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa del juny del 2021, titulada “Haurien de ser perseguits els polítics per declaracions efectuades en l'exercici del seu mandat?” i on es feien recomanacions generals a tots els membres a alliberar tots els polítics contemplats en el perfil de presos polítics (“ehem ehem i no miro ningú”, semblava dir) així com recomanacions més específiques a Turquia i a Espanya. Pel que fa a aquest últim:

No es pot esperar, per tant, que de la proposta d’acord de claredat en surti res que subverteixi l’ordre constitucional espanyol

1. Calia reformar els delictes de sedició i rebel·lió en el sentit de no contradir la despenalització de la convocatòria de referèndums il·legals del 2005, o bé de no suposar sancions desproporcionades a accions no-violentes. Com sabem, aquests canvis legals es van complir a mitges i desvien ara quasi tota la pressió a uns “desordres públics agreujats” que tornen a referir-se a conceptes abstractes i interpretables.

2. Considerar l’indult o amnistia dels presos independentistes catalans, i aturar la persecució d’altres polítics que visquin a l’estranger perseguits també pel referèndum del 2017.

3. Aturar la repressió de càrrecs intermitjos i la d’aquells que simplement expressen el seu suport i solidaritat.

4. Assegurar que el delicte de malversació s’aplica només quan quantitats determinades de pressupost públic són desviades. Com sabem, aquesta modificació no s’ha produït en aquests termes i el tipus encara pot incloure conductes que no impliquin aquesta determinació precisa de quantitats.

5. Parar de requerir els polítics catalans a rectificar les seves opinions o conviccions per a obtenir règims sancionadors menors o mesures d’indult.

I la interessant en aquest moment:

6. Encetar un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques catalanes, incloses les que s’oposen a la independència, amb l’objectiu d’enfortir la qualitat democràtica espanyola, “un dels estats més antics d’Europa” (sic), mitjançant la primacia de l’imperi de la llei, el bon govern i el total respecte als Drets Humans, sense recórrer al Codi Penal, però amb total respecte a l’ordre constitucional espanyol.

No es pot esperar, per tant, que de la proposta d’acord de claredat en surti res que subverteixi l’ordre constitucional espanyol. I, si com és improbable s’introdueix la idea de referèndum d’autodeterminació, haurà de ser basant-se en les interpretacions de juristes als quals l’Estat mai no ha fet cas, i que ja abans del 2017 van localitzar vies constitucionals per a la seva celebració. Tot el que no sigui això serà “millorar la democràcia espanyola”, debatre amb catedràtics contraris ja no a la independència sinó al referèndum (Àstrid Barrio l’arribava a considerar un “fet violent”, contravenint el criteri del matxi Consell d’Europa) i en cap cas res que necessàriament hagi d’enfortir l’autogovern de Catalunya, és a dir, no caldria ni tan sols abordar la idea d’un nou Estatut ni d’un estatus especial per a la nostra sediciosa, peculiar i nogensmenys simpàtica regió.

Nosaltres volem parlar sobre els problemes de la democràcia catalana: bàsicament, de com fer respectar d’una vegada el nostre vot del 2017

En definitiva, que anem a reformar Espanya. Per favor, quan acabin les seves deliberacions i propostes sobre el problema espanyol, avisin-nos. Nosaltres volem parlar sobre els problemes de la democràcia catalana: bàsicament, de com fer respectar d’una vegada el nostre vot del 2017.