Opinió
Jaume Barberà
Temps de lectura: 2 minuts
opinió

Acarnissament

Temps de lectura: 2 minuts

Em sap greu i m’incomoda veure com persones que haurien de protegir i de fer veure a Laura Borràs que ha arribat el moment de retirar-se, l’acompanyen i l’empenyen a l’acarnissament. 

Es diu que la política és cruel. No ho sé, però és innecessari el que es permet que faci Borràs. 

Que jo sàpiga, Laura Borràs encara és la presidenta de Junts.

Aquest cap de setmana se li ha fet un homenatge a Manresa. Escassament, 500 persones, i una sonada i clamorosa absència de la cúpula de Junts. 

Al costat de Borràs, sempre el seu mentor, el president vicari amb sou vitalici.

Es diu que la política és cruel. No ho sé, però és innecessari el que es permet que faci Borràs

Seria molt fàcil qualificar la trobada a Manresa com un “happening” d’hiperventilats com, per exemple, els que fan els terraplanistes dels Estats Units, i argumentar-ho, però jo ja no en penso parlar més, entre altres coses, perquè és continuar fent que la minoria de les essències, la minoria que menysprea la realitat, la minoria que considera que la correlació de forces és un invent marxista o dels equidistants, tingui una visibilitat i una atenció que no els correspon.

Borràs perdrà el seu escó al Parlament i deixarà també de ser-ne la presidenta.

Faria bé Junts de proposar-ne la substituta. Si no ho fa, ERC no hauria de seguir-los el joc. Què vull dir amb això? Doncs que, si Junts continua buscant vots fent veure que el que els postconvergents anomenen confrontació intel·ligent porta a algun lloc, els altres han de preservar la segona institució del país. Que això pot fer que hi hagi un president del PSC? Sí, i? No diu el mascaró de proa actual de Junts, Xavier Trias, que si s’ha de negociar amb els socialistes, es fa?

Em sap greu i m’incomoda veure com persones que haurien de protegir i de fer veure a Laura Borràs que ha arribat el moment de retirar-se, l’acompanyen i l’empenyen a l’acarnissament

En lloc de tanta política inútil, aniria bé que ens expliquessin la producció legislativa en el que portem de legislatura. Si m’ho permeten, jo els proposo dues iniciatives: no pagar sous vitalicis als presidents de la cambra i no pagar sous vitalicis als presidents de la Generalitat si, com a mínim, no han estat en el càrrec dues legislatures completes continuades.

Ho faran?

Categoria: Opinió
Notícies relacionades