L'ordre

Quan et pregunten si et consideres una persona d’ordre, és a dir si no ets un antisistema que rebenta les lleis, la resposta més oportuna és respondre “quin ordre?”. I se’t concretarà que l’ordre constitucional del 78, però aleshores és quan pots al·legar que aquest ordre està alterat i pervertit per la interpretació parcial i desviada que n’han fet tant la justícia com la política espanyoles. Si el règim del 78 no era un règim perquè era un pacte, aquest pacte s’ha trencat. Podem passar-nos hores intentant esbrinar qui el va trencar primer, si el TC anul·lant l’Estatut o bé els partits catalans proposant coses “impossibles” (i posteriorment iniciant el Procés), però que el pacte del 78 està trinxat és una evidència còsmica. No hi ha pacte. No hi ha Estatut votat pels ciutadans. No hi ha referèndum acceptat, tampoc. No hi ha ni tan sols reconeixement mutu, ni aval europeu a múltiples sentències espanyoles sobre el tema. Ja em diran quin “ordre” és, aquest.

Costa molt saber què dir quan et pregunten si ets un paio d’ordre, perquè ara a tots ens pertoca construir el nou ordre

Això passa perquè l’ordre, el nou ordre, s’està creant. Tampoc no se sabia a quin ordre concret obeir durant les negociacions del règim del 78, ni durant el cop d’estat del 82 durant algunes hores, ni tampoc el 28 d’octubre del 2017 a Catalunya. Les ràdios deien que érem una República però els mossos i els jutges no sabien què significava això a efectes pràctics i legals. I és aquí on ens hem encallat durant 6 anys: el constitucionalisme ha pogut imposar de nou el seu “ordre” (per incompareixença dels nostres), però aquest ordre s’imposa. Ja no neix d’un pacte. I això acabarà o bé amb un pacte renovat, és a dir amb un nou estatus per a Catalunya dins de l’Estat espanyol, o bé amb la consolidació d’aquest sistema que no serà pactat sinó imposat. O bé, és clar, amb una nova via unilateral. Que és una manera més traumàtica d’incidir en el nou ordre, però probablement més sana. Hi ha coses que és millor tallar-les d’arrel.

Quan et pregunten si et consideres una persona d’ordre, és a dir si no ets un antisistema que rebenta les lleis, la resposta més oportuna és respondre “quin ordre?”

Quan ens parlin d’ordre, que ningú no oblidi que subvertir l’ordre no és allò que fan els catalans quan proposen un referèndum (que és una mesura perfectament constitucional) sinó allò que va fer Franco quan va alçar-se contra la República. L’ordre era la República espanyola. L’ordre era l’autonomia, en virtut de la qual Companys havia de poder dictar les lleis de contractes de conreu que volgués. L’ordre venia d’un pacte del 32 que es va trencar, com aquí l’ordre ve d’un pacte del 78 que està trinxadíssim. Ara costa molt saber què dir quan et pregunten si ets un paio d’ordre, perquè ara a tots ens pertoca construir el nou ordre. I sí, jo també vull que sigui un ordre pactat: el pacte és que ens deixin decidir si marxem o bé que observin com marxem. I em sembla un pacte equitatiu, modern, empàtic, equilibrat i just.