Cap a la reforma de sedició: equiparació a Europa i millores pels exiliats

La reforma del delicte de sedició torna a l'epicentre de la vida política. En plena negociació dels pressupostos de l'Estat, el PSOE es planteja reduir les penes a la meitat i homologar-lo a la resta d'Europa. A Espanya està castigat amb fins a 15 anys de presó, mentre la mitjana europea és de 6.

Per què és important? La reforma podria ajudar a alguns dels exiliats i encausats per l'1 d'octubre a reduir les condemnes. A més, políticament, seria una victòria rellevant per Esquerra, perquè es començarien a veure fruits de la seva aposta pel diàleg amb l'Estat.

D'on venim? Gairebé tres anys després que ERC i el PSOE pactessin una taula de diàleg sobre el conflicte català, els socialistes treuen la pols a aquesta proposta coincidint amb la negociació dels pressupostos de l'Estat. Malgrat això, tots dos partits volen desvincular les dues negociacions.

• A la taula de diàleg del mes de juliol passat, es va acordar avançar en la desjudicialització del procés. El govern espanyol va prometre avanços abans de finals d'any. 

Què és? Segons l'article 554 del Codi Penal, és sedició "alçar-se públicament i tumultuosament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis" o impedir a l'autoritat "el legítim exercici de les funcions".

• Penes: de 8 a 10 anys, i de 10 a 15 en cas que els acusats siguin autoritats. 

A la pràctica: La reforma del delicte de sedició té limitacions considerables pel que fa a la desjudicialització. Podria beneficiar alguns dels exiliats, però quedaria molt lluny de ser una solució definitiva, perquè molts dels encara encausats per l'1 d'octubre estan acusats també de malversació. 

• Qui segur que se'n podria beneficiar és la secretària general d'ERC, Marta Rovira, acusada només de sedició perquè no formava part del Govern.
• No és el mateix cas que Carles Puigdemont, a qui la justícia espanyola també reclama per malversació. Podria veure reduïda la pena de presó, però no se'n lliuraria.
• Tampoc serviria per a la majoria dels alts càrrecs investigats pel jutjat número 13 de Barcelona. En aquesta situació hi ha, per exemple, els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvador, que estan acusats de malversació, desobediència i revelació de secrets. 

Visió global: Com és el delicte de sedició a la resta d'Europa?

És difícilment comparable, perquè cada país té el seu propi Codi Penal i no hi ha cap delicte directament equiparable. A més, en tots els casos, exigeix l'ús de la violència. 

• Itàlia: els delictes de resistència imposen penes de sis mesos a cinc anys de presó. 
• Alemanya: la resistència i els desordres públics poden arribar a condemnes de fins a tres anys de presó, però ha d'haver-hi violència. 
• Suïssa: els delictes contra l’Estat o la Constitució són de menys d’un any, però si la resistència es considera greu es pot arribar a castigar amb fins a tres anys. Seria aplicable en casos d'alçament.
• França: es castiga amb dos anys de presó, amb tres si és amb grup. 
• Portugal: és el país amb les penes més elevades, de fins a gairebé vuit anys.

Context: Organismes internacionals, com el Consell d'Europa o Amnistia Internacional, han demanat a Espanya aquesta homologació europea del delicte.

Què diuen la resta de partits? 

• La possible reforma ha tornat a generar tensions dins de l'independentisme. Mentre Junts demana una derogació total del delicte, ERC evita pronunciar-se sobre com creu que hauria de quedar aquest delicte al Codi Penal. No volen convertir la negociació en una subhasta pública que compliqui encara més l'acord.
• A l'altre extrem, el PP ja ha acusat Pedro Sánchez de "traïció" a Espanya. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha assegurat que el govern espanyol "entrega els interessos del país una vegada rere l'altre" als "enemics confessos d'Espanya" per "benefici propi". 

Què esperar? Una eventual reforma del delicte de sedició necessitaria una majoria absoluta al Congrés dels Diputats. 

• Es podria tirar endavant amb el suport de PSOE i Podemos, a més  dels partits independentistes. Si Junts i la CUP no s'hi posessin bé per considerar-ho insuficient, també podria tirar endavant amb el PDeCat –que ja s'hi ha mostrat a favor– i Bildu. També hi podria votar a favor el PNB.