La derogació de la sedició, un pas en un llarg camí: efectes i pròxims passos

Ara fa tot just tres anys que Esquerra començava a negociar amb el PSOE la investidura de Pedro Sánchez. A principis de gener del 2020 aconseguien arribar a un acord, on es reconeixia el conflicte polític i s'acordava una taula de negociació entre governs. Un dels principals objectius era desjudicialitzar el procés. Tres anys més tard s'han materialitzat dos fruits: primer els indults i ara la derogació del delicte de sedició. Però el camí encara no s'ha acabat i serà llarg. 

Per què és important? El Tribunal Suprem va condemnar els líders del procés a fins a 13 anys de presó per sedició i, a una part també per malversació, per la celebració de l'1-O. El delicte de sedició està tipificat al Codi Penal des de 1822, tot i que es va modificar el 1995, i no té paral·lelismes a la resta d'Europa. 

Què ha passat? El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar aquest dijous al vespre la derogació del delicte de sedició. S'eliminarà del Codi Penal i serà substituït per un delicte de desordres públics agreujats.

• L'anunci és fruit d'un acord entre el govern espanyol i ERC. Tot i que la possibilitat de fer aquesta reforma ha planat sobre el terreny des d'inici de la legislatura, no ha estat fins fa tres o quatre setmanes que s'ha posat realment sobre la taula, coincidint amb la negociació dels pressupostos de l'Estat. 
• L'acord global es va tancar aquest dimecres al vespre, però dijous al matí encara s'hi van introduir alguns retocs. A la nit, Sánchez feia l'anunci en una entrevista a la Sexta.

Al detall: El delicte de sedició, que comportava fins a 15 anys de presó, serà eliminat del Codi Penal i serà substituït per un desordre públics agreujats, que tindrà una pena màxima de 5 anys de presó i 8 d'inhabilitació en el cas dels càrrecs públics. 

• El text també afegeix que perquè es pugui considerar que hi ha desordres públics, cal que hi hagi "actes de violència o intimidació".
• També apunta que si aquests fets els cometen una "multitud" que pel seu "nombre, organització i propòsit siguin idonis per afectar greument l'ordre públic", s'aplicarien les penes màximes tant de presó com d'inhabilitació. 
• Fins ara la pena màxima del delicte de desordres públics agreujats era de sis anys de presó.

A la pràctica, el gran dubte és com afectarà els ja condemnats pel procés i també als exiliats. Cada part de l'acord interpreta diferent les conseqüències:

• Segons els socialistes "no es despenalitza res" i no té res a veure amb una "amnistia". Creuen que els exlíders del procés seguiran sense poder tornar a la vida política, perquè el delicte de desordres agreujats també comporta penes d'inhabilitació. A més els socialistes consideren que facilitaria l'extradició dels exiliats. 
  • Creuen que millorarà la comunicació amb els països on estan exiliats perquè fins ara se'ls reclamava per un delicte com el de rebel·lió que no existia en els seus codis penals. 
• Des d'Unidas Podemos, en canvi, creuen que el nou delicte de desordres públics no es pot aplicar als líders independentistes. Per tant, consideren que veurien rebaixades les penes tots aquells que no estiguin condemnats o acusats també de malversació.
• Esquerra ho considera un "pas endavant" perquè creuen que ara serà "més difícil seguir perseguint injustament l'independentisme". A més, volen posar el focus en el fet que en cas de repetir actes com els de l'1 d'octubre, la pena seria molt més baixa. Això sí, reconeixen que queda camí per recórrer.

Tot i això: Qui finalment decidirà si es redueixen les penes serà el Tribunal Suprem. A més, el principal problema que queda per resoldre és el delicte de malversació.

• Alguns dels condemnats per l'1-O ho van ser també per aquest delicte, que també comporta presó. Es tracta d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.
• A més, l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers a l'exili estan acusats d'aquest delicte. 
• També ho estan els exalts càrrecs del Govern de Puigdemont i Junqueras, que encara estan pendents de judici.

A partir d'ara: Esquerra vol resoldre aquest punt modificant el delicte de malversació. La intenció és fer-ho a través del tràmit d'esmenes que s'obrirà ara al Congrés dels Diputats.

• Fonts dels republicans reconeixen que no es podrà eliminar aquest delicte, molt utilitzat en termes de corrupció, però es mostren optimistes en aconseguir una rebaixa de les penes per casos com el de l'1-O. 

Previsió: La intenció és que la tramitació estigui enllestida cap a finals d'any. Es podria aplicar ja de cara a l'any vinent.