Més enllà de la sedició: els altres acusats per l'1-O que podrien anar a presó

Aquest dijous el Congrés debat la presa en consideració de la reforma del Codi Penal, que inclou l'eliminació del delicte de sedició. És el primer pas parlamentari perquè es pugui acabar aprovant abans de Nadal. L'agenda de la repressió, però, no acaba aquí: la gran patata calenta és ara la malversació.

Per què és important? Una vintena de persones, majoritàriament exalts càrrecs del Govern Puigdemont-Junqueras, estan pendents de judici per malversació, un delicte que també comporta presó. 

Situació actual: Esquerra preveia aconseguir una modificació del delicte de malversació presentant una esmena a la reforma del Codi Penal que es comença a tramitar avui. Fa tot just unes setmanes donaven per fet que es presentaria i que hi hauria acord perquè tirés endavant. Ara com ara, però, ja ningú hi posa la mà al foc.

• L'objectiu era eliminar el canvi que va introduir el PP l'any 2015 i que buscava perseguir l'independentisme després de la consulta del 9-N. 
• Però dins d'Esquerra s'ha començat a estendre la por que la reforma pugui ser utilitzada per algun acusat o condemnat per corrupció per beneficiar-se'n.
• Una por que ha agafat més pes després del precedent de la llei del 'només sí és sí', perquè la interpretació d'alguns jutges ha permès rebaixar penes a alguns violadors. 
• Una situació que també es reprodueix a alguns dels grups que hi haurien de donar suport. 

D'on venim? El delicte de malversació s'ha fet servir habitualment en casos relacionats amb la corrupció. Tot i això, l'any 2015 el PP va introduir una modificació que, justament, buscava perseguir l'independentisme després de la consulta del 9-N. 

• Els populars van aprofitar la majoria absoluta de la qual gaudien l'any 2015 per modificar el delicte de malversació. A més de l'apropiació indeguda, s'hi va introduir un nou supòsit: l'administració deslleial.
• És a dir, des del 2015 no només es condemna el que entendríem com embutxacar-se diners, sinó que també es considera malversació destinar-los a una activitat que es consideri il·lícita. Per exemple: un referèndum d'independència. 

I qui són els afectats pel delicte de malversació?

• Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa van ser condemnats per malversació en el judici de l'1-O.

En profunditat: En el seu cas, però, està en dubte saber si el fet que decaigui la sedició pot fer caure també la malversació, perquè a la sentència es van vincular els dos delictes. Hi ha diverses opinions entre els juristes i qui ho haurà d'acabar decidint és el Tribunal Suprem.

• També els exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig estan acusats d'aquest delicte.
• I ho estan també gairebé una vintena de persones més, la majoria exalts càrrecs del Govern de Puigdemont i Junqueras, que encara estan pendents de judici.
  • Entre ells destaquen els casos de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, a qui el TSJC ja els ha obert judici oral i a principis de l'any que ve es podria saber la data del judici. 
  • Però n'hi ha molts més com per exemple: els exsecretaris generals Joaquim Nin o Aleix Villatoro, l'exsecretari de Difusió Antoni Molons, l'excap del Diplocat Albert Royo, entre molts d'altres. 

^{Consulta en aquesta llista quins són els altres encausats de l'1-O i quines penes se'ls demanen:}