La immunitat de Puigdemont, a l'espera de la sentència

El Tribunal General de la Unió Europea ha deixat vist per sentència el cas de la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. La resolució de la justícia europea s'espera per principis de l'any que ve. 

D'on venim? La vista que s'ha celebrat aquest divendres a Luxemburg sorgeix d'un recurs interposat pels eurodiputats de Junts contra el Parlament Europeu per tramitar els suplicatoris demanats pel Tribunal Suprem.

• Acceptar el suplicatori suposa retirar la immunitat als eurodiputats i que puguin ser jutjats per la justícia espanyola.

Què ha passat? Durant la vista, la defensa de Puigdemont ha argumentat "persecució política", mentre que els advocats del Parlament Europeu han justificat la seva decisió.

• Gonzálo Boye ha al·legat que el Parlament no va respectar els drets dels tres eurodiputats quan va tramitar els suplicatoris per suspendre la seva immunitat i que poguessin ser jutjats a Espanya. 
• A més, ha defensat que la derogació de la sedició, que ahir va fer el primer pas al Congrés dels Diputats, busca l'extradició de l'expresident i els exconsellers i demostra que hi ha "persecució política".
• En aquest sentit, l'advocat ha exhibit les declaracions de ministres espanyols i del mateix Pedro Sánchez dient que els canvis legislatius són per extradir Puigdemont. 

A l'altra banda, l'advocat de la UE ha defensat la seva actuació en tot el procés i fins i tot ha afirmat que la cambra va tenir una actitud generosa amb els europarlamentaris, permetent-los accedir a l'escó de manera "il·legal".

• "Considerem que l'Eurocambra va tractar perfectament als demandants; se'ls va permetre prendre l'escó, segurament de manera il·legal, perquè el Parlament mai ha rebut la notificació que van ser escollits a Espanya".
• "El Parlament va tenir un comportament extremadament obert i correcta amb els demandants".

Context: Puigdemont, Comín i Ponsatí van poder obtenir l'escó arran de la sentència de Luxemburg sobre Junqueras malgrat no figurar a la llista oficial de candidats que va remetre la Junta Electoral Central (JEC) a l'Eurocambra.

• La JEC no va incloure els seus noms perquè els eurodiputats no havien jurat la Constitució.
• Els darrers gairebé tres anys, els quatre eurodiputats han estat exercint com a membres de l'Eurocambra per una decisió política de l'expresident de la cambra, el socialista David Sassoli. Ho va fer basant-se en la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre Oriol Junqueras, que deia que no es podia posar condicionants –com jurar la Constitució– per aconseguir l'acta. 
• El socialista Sassoli va morir el passat mes de gener. Des d'aleshores presideix la cambra Roberta Metsola, dels populars.

Per acabar: La vista ha durat més de cinc hores, i hi ha hagut un llarg torn de preguntes dels magistrats del TGUE. 

• La presidenta de la sala, la xipriota Anna Marcoulli, ha posat en dubte que l'Eurocambra hagués tramitat els suplicatoris de forma irregular i ha utilitzat un to dur contra Gonzalo Boye.
• "No creu que està subestimant els membres de l'Eurocambra? Si realment s'hagués produït una vulneració de drets tan gran, no creu que els membres de la cambra haurien dit alguna cosa?", ha preguntat Marcoulli a Boye.

A partir d'ara: La previsió és que la sentència estigui a principis de març. Després, però, encara es pot recórrer al TJUE, la instància superior.