Empat entre catalans pel suport a la derogació de la sedició
Una enquesta apunta un empat tècnic entre els catalans que rebutgen la derogació del delicte de sedició i els que li donen suport.
Per què és important? Les negociacions entre el Govern de la Generalitat i el govern espanyol tenen com a resultat la derogació del delicte de sedició i la modificació del delicte de desordres públics agreujats.
En detall: Segons un sondeig d'El Periódico, el 39,5% dels catalans rebutja la derogació del delicte de sedició.
- Un 39% dels habitants de Catalunya li dona suport.
- El tant per cent de les persones que declaren sentir indiferència respecte al tema arriba al 21,6.
Visió global: A Espanya, un 48,5% es declara contrari a la proposta de l'executiu de Pedro Sánchez.
- Només un 20,1% dels enquestats estan a favor de la derogació i la reforma del Codi Penal.
- Un 31,7 dels espanyols no es pronuncien sobre cap de les dues opcions.
En detall: Per partits, els votants d'ERC són els que donen més suport a la derogació, arribant al 72,8%.
- Els seguidors de Junts només un 42,4% li donen suport i un 52,8% dels seus votants ho rebutgen.
- Un 33,6% dels votants socialistes es posicionen en contra de la derogació davant del 26,5% que l'aproven. En l'àmbit estatal és qui recull més aprovació amb la reforma.
- A Unidas Podemos, només un 19,1% dels votants han votat que sí.
- En els dos partits del govern espanyol hi ha un 40% que no es decanta cada cap opció.
- Els votants del PP (77,6%) i els de Vox (80,1%) són els que més rebutgen la proposta de l'executiu de Sánchez.
D'on venim: El passat 10 de novembre, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la derogació del delicte de sedició i la reforma del Codi Penal.
- Sánchez va assegurar que es feia per equiparar el delicte a altres democràcies europees, on les penes eren molt més baixes.
- Amb la nova proposta, el delicte de sedició, que comportava fins a 15 anys de presó, serà eliminat del Codi Penal i serà substituït per un desordre públics agreujats, que tindrà una pena màxima de 5 anys de presó i 8 d'inhabilitació en el cas dels càrrecs públics.
