Nova ordre de cerca i captura per Puigdemont, ara per malversació i desobediència

L'entrada en vigor del nou Codi Penal que elimina la sedició ja ha tingut una conseqüència directa en la situació de l'expresident Carles Puigdemont. El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ja no l'acusa per aquest delicte, però manté el processament pels delictes de malversació i desobediència.

A la pràctica: De fet, el magistrat que ha investigat els fets del procés ha ordenat aquest dijous la cerca i captura de Puigdemont i els exconsellers Toni Comin i Lluís Puig per malversació i desobediència.

Tot i això, l'advocat de l'exdirigent, Gonzalo Boye, ja ha anunciat que el seu client tornarà a Catalunya aquest any.

D'on venim? La reforma jurídica del govern del PSOE i Podemos substitueix la sedició per un nou delicte de desordres públics amb l'objectiu de suavitzar les sentències dels líders independentistes i dels dirigents exiliats a Bèlgica.

Les claus de la nova interlocutòria: Llarena assegura que la derogació de la sedició planteja un "context proper a la despenalització" dels fets investigats, al no encaixar en desordres públics.

• Ja no tenen validesa les euroordres actuals per sedició contra Puigdemont. 
• Ajorna la decisió d'emetre una nova euroordre contra l'expresident i la resta dels acusats a la resolució dels tribunals de la Unió Europea sobre la immunitat parlamentària i la qüestió prejudicial.
• Marta Rovira (ERC) i Clara Ponsatí (Junts) s'enfronten ara a un delicte de desobediència. 

El motiu: El jutge del Tribunal Suprem entén que no pot atribuir a cap dels encausats el nou delicte de desordres públics perquè no encaixa amb els fets.

Què diu Llarena? En la interlocutòria, el jutge aprofita per criticar la derogació de la sedició i adverteix que: 

• Al contrari del que diu la nova llei, les penes pel delicte de sedició eren "perfectament homologables" a les de l'entorn europeu.
• Independentment de la denominació que cada estat fa dels fets, "el caràcter delictiu" de les actuacions dels encausats "és inqüestionable a tots els països del nostre entorn". A Alemanya o França es castigarien amb penes de fins a presó perpètua, mentre que a Itàlia serien com a mínim 12 anys de presó i a Bèlgica entre 20 i 30 anys.