Haurà de tornar Puigdemont?: Europa respon els dubtes de Llarena

Aquest dimarts, Europa es pronunciarà sobre l'euroordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra l'expresident Carles Puigdemont. 

Per què és important? El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respondrà aquest dimarts les preguntes plantejades per Llarena sobre les euroordres contra els exmembres del Govern. 

El motiu: El tribunal emetrà una sentència en què resoldrà els dubtes del jutge espanyol sobre els motius que té Bèlgica per rebutjar l'euroordre contra l'exconseller Lluís Puig i que afectarà les demandes d'extradició de la resta d'exiliats, com Puigdemont. 

D'on venim: Al març del 2021, Llarena va plantejar set preguntes al TJUE en les quals exposava els seus dubtes sobre la interpretació que va fer la justícia belga de la normativa que regula les euroordres.

• Concretament, Llarena pregunta al tribunal si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats.
• També demana aclarir fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la competència del Suprem per jutjar els implicats en el cas de l'1-O.

Context: L'advocat general del TJUE Jean Richard de la Tour va respondre al juliol en una opinió no vinculant els dubtes del jutge del Tribunal Suprem.

• Va considerar que no es pot rebutjar una euroordre per risc de vulneració de drets fonamentals si no es demostren "deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l'estat membre emissor".
• Així, va apuntar que no es pot denegar l'entrega per aquest motiu si "no es disposen de dades que permetin demostrar, mitjançant una apreciació global basada en dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades, que existeixi un risc real de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu".
• L'argument del lletrat era que, si en l'estat emissor no hi ha "deficiències sistèmiques" en el sistema judicial, els tribunals que decideixen sobre l'extradició no han de "dubtar" de la possibilitat que les persones en qüestió puguin recórrer les decisions dels tribunals per "corregir" possibles vulneracions de drets fonamentals.

A més, el lletrat va defensar que la justícia belga no pot qüestionar si el Tribunal Suprem és competent per jutjar els implicats en el cas de l'1-O.

• Va considerar que l'autoritat judicial que ha de decidir sobre l'extradició no pot "controlar" si el Suprem és competent perquè seria contrari al "principi d'autonomia processal".
• També va considerar que seria contrari al "principi de reconeixement mutu", cosa que defensa és clau en la cooperació judicial dels estats.

Previsions: Sobre la possibilitat que el Suprem emeti noves euroordres, l'advocat general va defensar que la normativa avala que es pugui fer contra la mateixa persona i dirigida a la mateixa autoritat judicial que ja ha denegat prèviament l'extradició "contravenint el dret de la Unió Europea".

• Tot i això, l'opinió del lletrat es va emetre abans de la reforma del Codi Penal i de l'actualització dels escrits de processament als exiliats.
• Per tal d'emetre una nova euroordre, la defensa de Puigdemont apunta que caldria que el Tribunal Suprem emetés un nou suplicatori al Parlament Europeu per aixecar la immunitat dels tres eurodiputats de Junts.