Política
La presidenta suspesa del Parlament
Foto: La presidenta suspesa del Parlament | Europa Press
Cas Borràs

ERC i CUP tomben la reforma del PSC per apartar Borràs del Parlament

Parlament de Catalunya.
Temps de lectura: 2 minuts
La presidenta suspesa del Parlament
Foto: La presidenta suspesa del Parlament | Europa Press

El futur de l'escó de Laura Borràs es decidirà en els despatxos de la Junta Electoral Central. Així ho han decidit Esquerra i la CUP, que han tombat la reforma del Reglament del Parlament que ha proposat el PSC per poder apartar la presidenta de Junts.

Per què és important? Les esquerres independentistes han marcat distàncies amb els socialistes i han esmenat a la totalitat el text presentat pel PSC, que incloïa un mecanisme per cessar Borràs.

En profunditat: Aquest dimecres la Junta Electoral Central dirimeix si li retira o no l'escó a la presidenta suspesa del Parlament i, per tant, apartar-la de la presidència de la cambra catalana. En paral·lel, el ple del Parlament ha debatut la totalitat de la reforma del reglament perquè la cambra pugui fer dimitir membres de la Mesa.

  • La iniciativa del PSC proposava que es pugui cessar amb majoria absoluta a qualsevol membre de la Mesa, si així ho demanen dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats. També per apartar càrrecs de les meses de les comissions parlamentàries.

La votació: Els socialistes han lamentat el sentit de vot d'ERC i els ha acusat de tenir "temor reverencial a l'antiga convergència". Els republicans, al seu torn, ha argumentat que la reforma proposada pel PSC estava exclusivament centrada a apartar Borràs i no tenia una voluntat reformista del reglament.

  • Junts, a través el diputat Jaume Alonso Cuevillas, molt proper a Borràs, ha carregat contra ERC i la CUP per la seva "hipocresia" i ha tornat a recordar que el cas Borràs es tracta de "lawfare".

Context: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sentenciat Borràs a quatre anys i mig de presó i 13 anys d'inhabilitació. El delicte, haver fraccionat contractes per evitar la convocatòria d'un concurs públic i escollir així un amic seu, Isaías Herrero, perquè faci uns serveis com a informàtic per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) quan ella dirigia l'entitat.

Categoria: Política