El català ja es parla al Congrés sota la nova presidència socialista

Les primeres paraules de Francina Armengol com a presidenta del Congrés i, per tant, tercera autoritat de l'Estat, han estat per anunciar una gran novetat en la XV legislatura de les Corts Generals: el català ha arribat a la cambra baixa, juntament amb l'euskera i el gallec com a llengües cooficials.

Per què és important? Les negociacions del PSOE amb Junts i Esquerra Republicana per aconseguir la presidència de la cambra baixa han permès aquesta fita, una reivindicació àmpliament demanada pels nacionalistes catalans.

En detall: Armengol ha permès als diputats expressar-se en català o qualsevol altra llengua cooficial des d'aquesta primera sessió. Per exemple, ho han fet Gabriel Rufián, portaveu d'ERC, i Míriam Nogueras, de Junts, per acatar la Constitució i prendre possessió del càrrec de diputats, amb missatges en català i de contingut independentista.

• "Per imperatiu legal i fins a la consecució de la República Catalana, sí, prometo", ha dit des del seu escó Rufián, que a la sala de premsa ho ha valorat com un fet "històric".
• "Amb lleialtat al poble de Catalunya i al seu mandat de l'1 d'octubre, i compromesa amb la defensa de tots els represaliats i exiliats, per imperatiu legal, prometo", en paraules de Nogueras, que ha celebrat "que es respectin els drets lingüístics del català".

Què diu? "La cambra està obligada a reflectir la pluralitat per apropar-se molt més a l'Espanya real, diversa i plena de colors", ha començat dient Armengol, que ha afegit: "Per avançar en aquest camí, vull manifestar el meu compromís amb el castellà, el català, l'euskera i el gallec, i la riquesa lingüística que suposen".

• "Des del respecte, hi tenen cabuda i es poden defensar totes les idees. Acceptar sense miraments la pluralitat de pensaments i identitats que conviuen en el nostre país ens enriqueix", ha dit, tot animant a la resta de diputats a "preservar i respectar la diversitat" portada per les urnes fins al Congrés.

#SesiónConstitutiva Francina Armengol (@F_Armengol), presidenta del Congreso de los Diputados, declara constituida la Cámara de la #15Legislatura. pic.twitter.com/dD6Ipm2svV

— Congreso (@Congreso_Es) August 17, 2023

Tanmateix: Poc després dels juraments, PP i Vox s'han queixat a la nova presidenta de la cambra per les paraules en català i han advertit que les fórmules utilitzades per Rufián i Nogueras són inconstitucionals. Pepa Millán, la nova portaveu del partit d'extrema dreta, fins i tot ha dit que molts diputats no han entès què han dit i que no saben si "han acatat la Constitució o l'han atacat". Armengol, però, ha donat tots els juraments per bons.

Mentrestant: El president en funcions del govern espanyol i secretari general del PSOE ja havia anunciat aquesta mateixa setmana que promouria l'ús de les llengües cooficials a la Unió Europea, compromís que va adoptar fa un temps en el marc de la taula de diàleg, però que encara no havia posat en pràctica.

• El ministre Albares ja ha registrat la petició per fer oficial el català als organismes de la UE. L'ha registrada al Consell de la Unió Europea, presidit precisament per Pedro Sánchez sota una presidència rotatòria.
• L'aprovació de l'oficialitat del català i el canvi del règim lingüístic anirà a l'ordre del dia del proper Consell d'Afers Generals de la Unió Europea del 19 de setembre. Així, el català també podrà fer-se servir als estaments de la Unió Europea, al mateix nivell que l'anglès, el francès o l'alemany.

Per acabar: L'expresident i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha celebrat l'anunci del català a Europa i ha defensat que aquest és "un fet comprovable" resultat de les negociacions, mentre Plataforma per la Llengua celebra "el pas" i espera "que es defensi l'oficialitat fins al final". Òmnium, més crítica, ha recordat que tribunals espanyols encara "dicten sentències contra la llengua a les escoles".