Revolta del PP de Catalunya contra Feijóo: "No callarem!"

El PP de Catalunya es planta contra Feijóo. El líder popular a Catalunya, Alejandro Fernández, s'ha revoltat contra la direcció nacional del partit, i en concret, contra el president de la seva formació, Alberto Núñez-Feijóo, que l'ha acusat d'acostar-se al nacionalisme català moderat. 

Per què és important? Feijóo necessita presentar una estratègia territorial davant la del PSOE i amb aquesta revolta dels seus a Catalunya se li podria complicar molt la legislatura.

Què ha dit? Aquest dijous, des d'un auditori ple, però sense cap dels principals dirigents del partit a Catalunya, Fernández s'ha erigit en un polític "sense tuteles" de Madrid i ha criticat l'estratègia del PP de voler seduir la burgesia catalana nacionalista.

• "No pot ser la solució donar més prebendes a la insaciable burgesia nacionalista i que ho paguem els constitucionalistes catalans. A sobre ens diuen que hem de callar perquè crispem.", ha exclamat contra les intencions des de la direcció estatal del PP. "No callarem", ha etzibat.
• En aquest sentit, ha reblat que "qualsevol titubeig, cop de volant o ambigüitat no seria entès" per la base social del partit. Fernández proposa no estovar-se davant de l'independentisme, com suposadament creu que vol fer Feijóo. Si no tot el contrari: "No podem anar a empentes i rodolons com el 2017. No ens confonguem una altra vegada. No conec cap constitucionalista que ens retregui falta d'empatia amb el separatisme, amb Junts o amb ERC. Més aviat ens retreuen que s'han sentit abandonats. Només creixerem si la gent se sent protegida".

En profunditat: Ja fa temps que des de Génova, la seu del PP, Fernández molesta i, de fet, se'l va intentar apartar col·locant-lo a les llistes del 23-J per enviar-lo a Madrid per treure'l del capdavant del PP a Catalunya. Aquest moviment el va frustrar Fernández amb una piulada des d'on declinava l'oferta d'anar al Congrés i assegurava que volia quedar-se a Catalunya.

• És per això que ahir deia això: "Sabia que pagaria un preu extern i intern quan vaig rebutjar anar al Congrés"