La Unió Europea ajorna la decisió sobre l'oficialitat del català

Els 27 països de la Unió Europea es resisteixen a prendre una decisió en ferm sobre la petició d'Espanya de fer oficial l'ús del català, l'euskera i el gallec a la Unió Europea fins que no hi hagi sobre la taula un dictamen jurídic del Consell de la UE sobre les conseqüències de la mesura i l'anàlisi del seu impacte econòmic i pràctic en el funcionament a les institucions.

Per què és important? L'oficialitat del català a les institucions europees i espanyoles és una de les condicions que ha posat l'independentisme per avançar en les negociacions amb el govern espanyol per investir Pedro Sánchez.

Què en sabem? En una reunió que s'ha allargat 40 minuts i on han participat els diferents ministres d'Assumptes Generals de la Unió Europea, s'ha conclòs, sense votar, que les delegacions necessiten "més temps" per estudiar l'afer.

• Una vintena de ministres han pres la paraula i han expressat dubtes i la presidència de torn, que l'exerceix Espanya, n'ha pres nota de les posicions dels membres de la UE i ha anunciat que el Consell "reprendrà l'assumpte en una reunió futura", sense concretar dia i hora.

Què han dit? El ministre d'Afers Exteriors, Manuel Albares, ha assegurat que li donarà preferència al català per sobre de l'euskera i el gallec, ja que afirma que és la llengua que més interès ha despertat entre els membres de la UE. "Avui s'ha fet un pas clau", ha anunciat, i ha evitat fixar terminis i ha expressat la voluntat de "canalitzar els dubtes el més ràpid possible".

D'on venim? Per salvar els recels dels membres, el president en funcions d'Espanya, Pedro Sánchez, va proposar que el país assumir el cost de traduir i interpretar el català, l'euskera i el gallec en les mateixes condicions que la resta de llengües oficials de la UE, però això també va plantejar dubtes jurídics perquè el reglament europeu estableix que ha de ser finançat pel mateix parlament.