Així queda la llei d'amnistia: ampli perdó per al terrorisme, la malversació i l'alta traïció

La comissió de Justícia del Congrés ha aprovat avui la llei d'amnistia amb les esmenes del PSOE, ERC i Junts. Així, la proposició de llei d'amnistia per als condemnats, processats i imputats per fets relacionats amb el procés independentista català ha patit alguns retocs en funció de les cinc esmenes que va presentar Junts i sobre les quals el PSOE i el partit de Carles Puigdemont han arribat a un acord. 

Quins són els principals canvis? El nou text de la llei d'amnistia, que es va acabar de pactar aquest dimecres a la nit, deixa clar que tant el terrorisme com l'alta traïció queden fora del seu àmbit i, per tant, no poden ser objecte de la mesura de gràcia.

Terrorisme

La modificació del terrorisme elimina la referència al Codi Penal espanyol: queden exclosos els actes que, "per la seva finalitat", puguin ser qualificats de terrorisme.

• Es manté que aquests actes, per quedar fora del perímetre de l'amnistia, han hagut de causar "greus violacions dels drets humans" de "manera intencionada" i reitera l'especificació dels articles 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, referents a les tortures i al dret a la vida.

Alta traïció

El canvi, que avança l'àmbit d'aplicació de la llei a l'1 de novembre del 2011 (en lloc de gener del 2012, com figurava anteriorment) perquè es pugui aplicar als processos davant del Tribunal de Comptes, també fa referència a l'alta traïció.

• Per tant, sobre els delictes de traïció i contra la pau o la independència de l'Estat, sí que se cita el Codi Penal, però especifica que queden exclosos quan s'hagi produït una "amenaça efectiva i real” i un "ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial o la independència política d'Espanya" en els termes establerts en dos documents internacionals: la Carta de les Nacions Unides i a la Resolució 2625 (XXV) de l'Assemblea General de l'ONU del 24 d'octubre de 1970.

Malversació

El text reflecteix que la malversació queda amnistiada sempre que "no hagi existit propòsit d'enriquiment".

• La llei concreta que "l'aplicació de fons públics" per reivindicar i promoure la independència de Catalunya o per possibilitar la consulta del 9N o el referèndum de l'1 d'octubre "no es considera enriquiment" quan, "independentment de la seva adequació a l'ordenament jurídic, no hagi tingut el propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial".