Societat
En el 80% dels casos de violència sexual l'agressor és una persona de confiança
Foto: En el 80% dels casos de violència sexual l'agressor és una persona de confiança | Anastacia Shuraeva
Igualtat

La violència masclista que has viscut, però no has identificat com a tal

Divendres, 25 de novembre de 2022. 06:27

No totes les violències masclistes  són evidents ni les exerceixen monstres. La psicòloga especialitzada en violències masclistes, Aina Troncoso Reverte explica què hi ha rere les violències sexuals més naturalitzades.

Per exemple: Ets amb la teva parella en un moment íntim i et proposa una pràctica sexual amb la qual no et sents còmode, insisteix tant que, no saps per què, acabes acceptant. No la gaudeixes, però no para, ni et pregunta, i tu tampoc saps com aturar-la.

  • Vols fer servir preservatiu amb la teva parella sexual, insisteix amb frases com "no és còmode", "no ho sento igual", "tranquil·la que jo controlo" i, sense saber ben bé com, acceptes no fer-lo servir. No et sents del tot còmode, saps que després te'n penediràs. Si tornes a coincidir amb la mateixa parella, sembla que una ocasió ja ha de marcar la tendència de sempre. S'ha acabat establint que no feu servir protecció i ja no saps com revertir la situació.

Per què és important? La Macroenquesta de Violència Contra la Dona va determinar, l'any 2020, que una de cada dues dones de setze anys o més ha patit alguna violència masclista al llarg de la seva vida.

  • Les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més normalitzades.

Background: La naturalització de les violències sexuals s'explica amb l'educació. "Ens han ensenyat que les violències són altres coses, que t'agafin pel carrer i t'agredeixin", exemplifica la psicòloga Troncoso Reverte.

  • "Hem desenvolupat estratègies i ens hem preparat molt per protegir-nos d'aquestes situacions, però no d'altres", com les violències sexuals amb una persona coneguda.

Identificar l'agressor com a tal és molt difícil. En el 80% dels casos de violència sexual (o el 60% segons l'enquesta) l'agressor és una persona de confiança: la parella, l'exparella, l'amic, etc.

  • "Hem après que els agressors són monstres, desequilibrats, i no ens imaginem que puguin ser coneguts". Si a més, afegim emocions i estima encara és més difícil d'etiquetar.
  • L'agressor pot ser "una bona persona en altres entorns, una persona carismàtica, amb un entorn sa i una feina. Pensem que només són monstres, i per això no els podem identificar".

L'agressor, s'autoreconeix? "Si no són conscients de l'impacte que té forçar a algú de la manera que sigui, és perquè no volen ser-ho, perquè es poden prendre el luxe de pensar que tenen aquest dret", explica Troncoso Reverte.

  • "Els homes poden no ser plenament conscients perquè han après a ser subjectes de desig, que han d'aconseguir allò que volen i desitgen. Poden no veure que insistir i imposar la pròpia voluntat sobre la de l'altra és erroni".
  • "Però això no treu ni responsabilitat ni culpa, perquè no tots els homes actuen així, per tant, els qui exerceixen aquesta violència han decidit no prendre consciència i acaben deshumanitzant a les dones en les seves relacions", apunta la psicòloga.

A la pràctica, per què no podem aturar la situació? "No sempre tenim eines per fer-ho, i ens han ensenyat que les dones hem de ser objectes de desig, que hem d'agradar", és la internalització de la dominació masculina.

  • "No tenim les mateixes cartes, ni juguem al mateix joc", resumeix la psicòloga.

La responsabilitat sobre les dones: "Si nosaltres hem de ser les qui identifiquem la situació, les qui l'aturem, les qui hem de fer veure a l'agressor que ho és... això implica posar molta responsabilitat en les víctimes".

Què ens diuen de les víctimes? Part del problema és la por a l'autoreconeixement com a víctima.

  • "L'estigma sobre la víctima no és el mateix que es col·loca sobre l'agressor", explica la psicòloga.
  • "Hem après que la víctima és dèbil, és submisa i podem no identificar-nos amb aquesta visió", afegeix.

Què esperar? És necessari que hi hagi "una sanció social, no necessàriament formal, que també, però sobretot entre iguals".

  • "En espais d'homes on les dones no tenim accés, com ara grups de whatsapp, on apareix habitualment el masclisme, a vegades en forma de broma, o com a exaltació o glorificació, cal que hi hagi homes que hi posin fre".
  • En definitiva, és necessari un canvi des de la masculinitat hegemònica no violenta.

On demanar ajuda? Les dones que creguin que puguin estar patint violència masclista poden demanar ajuda al telèfon d'atenció i informació: 900 900 120. En cas d'emergència també es pot trucar al 112. Per demanar informació i assessorament es pot recórrer al WhatsApp 601 00 11 22.