Jordi Camós, expert en xarxes socials: "Instagram sexualitza les dones com ho fa el porno"

Jordi Camós recorre Catalunya sensibilitzant sobre els riscos de les xarxes socials. No només com a expert, sinó també com a pare. "Tinc tres filles adolescents, de 21, 18 i 14 anys, i veus que són el seu món: han nascut amb aquests dispositius mòbils, i l'ésser humà és el que fa l'entorn", explica.

Per què és important? Camós visita Principal TV en un context preocupant per l'auge de violacions en grup entre menors. Una xacra provocada per múltiples factors i de molt difícil abordatge, i en què la pornografia pot tenir molt a veure.

Què fa el nostre cervell quan consumim les xarxes socials?

"La dopamina és un neurotransmissor conegut com l’hormona del plaer i anticipa que alguna cosa que farem ens agradarà, i busca algun tipus de gratificació per al nostre cervell. Com que la dopamina anticipa el plaer, si agafem Instagram o Tiktok, on veiem vídeos contínuament, un gest tan normal i innocent com és desplaçar cap amunt, el cervell constantment anticipa que el següent vídeo m'agradarà, que serà divertit… i és el que ens fa passar-hi molt de temps".

Les aplicacions se les enginyen perquè ens hi enganxem: una droga?

"Les aplicacions volen que l’usuari estigui el màxim possible a la plataforma perquè puguin ensenyar més publicitat i més productes o serveis compri. Aquí darrere hi ha moltes persones amb molt diferent coneixement sobre la psicologia, la biologia... per dissenyar aquests productes perquè siguin realment addictius. La droga com a tal és una substància química, no com el mòbil, però aquest provoca una addicció conductual, que és el tipus d'addicció per la qual deixes de fer moltes coses perquè aquest dispositiu t’absorbeix tot aquest temps".

També amb els videojocs

"Quan no sabem si un contingut ens agradarà, generem molta més dopamina. Si rebo una notificació al mòbil ara mateix, el meu cervell s’activa i pensarà 'de qui serà? Serà bo, dolent…?'. Amb els videojocs passa igual. Ens hi trobem els típics cofres, sobres o premis que són aleatoris i provoquen gratificació. No sabem què hi ha a dins (potser un bon jugador, o una bona arma...) i això ho convertim en un hàbit i estem pendents que el que allò que faré tindrà premi".

Les xarxes són un perill?

"La tecnologia no és perillosa. Un cotxe no és perillós, però depèn de qui l’agafi es pot convertir en una arma perillosa. Tiktok no és dolent, hi ha molta gent que aprèn coses a Instagram i hi ha persones introvertides que es comuniquen amb més facilitat a través de la tecnologia. El perillós és el seu funcionament. Per primera vegada, tenim un mitjà que és infinit. Entro a YouTube i no m'acabaré mai els vídeos, entro a Instagram i sempre hi haurà contingut, igual que a Tiktok".

Jordi Camós, expert en xarxes socials, a Principal TV | Oliver de Ros / Principal

L'accés a la pornografia

"Ha d’haver-hi una prohibició, i decisions clares i rotundes en l'àmbit de govern. No n'hi ha prou amb un botonet que pregunti si ets major de 18 anys, facis clic i ja està. Hi ha països que ho han intentat amb un certificat que ho validi, però per què he de dir jo al govern que vull accedir a un contingut determinat? Aquí apareix un problema de privacitat i de protecció de dades. S’haurien de prohibir certs tipus de continguts perquè condiciona moltíssim. Parles amb els Mossos i et diuen que 'manades' [grups de violadors] n’hi ha moltes".

Relació entre xarxes i pornografia

"La pornografia sexualitza moltíssim les dones i les noies, i Instagram fa exactament el mateix. Busca restaurants a Barcelona i mira quines són les fotos destacades per veure què proposa Instagram. Les xarxes sexualitzen una dona i ho potencien: si veig que hi ha pits, o cuixes, t’ho posaré i t’ho aniré remarcant. El vídeo que més al límit estigui és el que et proporcionarà aquesta eina, perquè és el que tindrà més interaccions, comentaris… i és una manera per captar la gent".

Xarxes socials: prohibir o educar?

"Soc més partidari d’educar i sensibilitzar que no de prohibir. Les famílies han d'educar en el moment de donar un dispositiu mòbil als nanos i explicar-los que s’ho passaran bé, que aprendran molts coneixements, que podran contactar amb familiars… però també que ens trobem amb un augment de casos de depressions i d'ansietat per tot el que provoca, i cal ser-ne conscient".

Entrevista a Jordi Camós, expert en xarxes socials | Oliver de Ros / Principal

Un límit d'hores en l'ús del mòbil?

"Un nano que està estudiant i no entén un problema, ho pregunta per un grup i algú l'hi resol, això són hores molt ben aprofitades. Cada família és un cas i cada persona és un cas: hi ha gent que pensarà que el màxim ha de ser 1 hora o 4. Igual que amb l’edat: quan hem de donar-los un mòbil? Jo soc partidari que, com més tard, millor. El límit d’hores? Que cadascú ho gestioni segons les seves creences."

Què no hem de fer mai com a pares?

"Un nen de 3 anys amb el cotxet i de camí a l'escola bressol, li donem el mòbil. L’aprenentatge que fa és que la distracció és el que passa en una pantalla: el cervell simplement veu colors, formes, música i, pels inputs que va rebent, aprèn que és allò el que li agrada. Igual en un restaurant, que per comoditat i perquè vull sopar tranquil, li dono el dispositiu mòbil. O quan demanem que deixin el mòbil i ens veuen a nosaltres automàticament fent-lo servir. Inconscientment, l'adolescent ho veu i s'adona de la contradicció".

El mòbil a l'escola

"Està comprovat que en les escoles en què es prohibeix el mòbil a classe i als patis, els joves socialitzen, parlen, juguen i s’evita tota la distracció al voltant del fet d'estar passant vídeos. Per què necessita un noi un mòbil a l’aula? Per res. Però hi ha algunes eines que t’obliguen a fer servir el dispositiu mòbil, i aquesta és una altra contradicció. Tot el que passa a les escoles pel que fa a la tecnologia s’hauria de revisar".

Pèrdua de concentració

"Si vas consumint xarxes socials constantment, canvies els nivells normals de dopamina. Quan els tens tan alts, evites l’esforç i la redueixes la concentració perquè el teu cervell busca una gratificació immediata. Llegir un llibre no és una gratificació immediata. Com més accés tens al dispositiu o més temps hi destines, et pot condicionar en el teu comportament quant a l’esforç, la concentració, el sacrifici…"

L'entrevista sencera

Recupera l'entrevista completa al següent vídeo.