La Jungla
Bárbara Rey a 'Una vida Bárbara'
Foto: Bárbara Rey a 'Una vida Bárbara' | Antena 3
Televisió

Bárbara Rey narra els maltractaments de la seva mare: "Alguna pallissa m'ha quedat gravada"

Barcelona.
Temps de lectura: 2 minuts
Bárbara Rey a 'Una vida Bárbara'
Foto: Bárbara Rey a 'Una vida Bárbara' | Antena 3

Antena 3 ha estrenat Una vida Bárbara, la nova docusèrie de Bárbara Rey on la vedet farà un repàs dels diferents intensos episodis de la seva vida. En el primer capítol, ha destacat la relació que mantenia amb la seva mare i el patiment que van comportar les diferències.

D’on venim: El mes de gener, Atresplayer Premium va estrenar Cristo y Rey, la sèrie que narra la relació entre Ángel Cristo i l’actriu, des dels inicis fins a arribar a posar en perill la vida de Bárbara en mans del domador.

Al detall: Parlant dels seus pares, Bárbara i la seva germana han recordat els millors i pitjors moments de la convivència familiar. Tot i això, ha sortit a la llum els durs moments que van viure amb la seva mare, amb pallisses i menyspreus.

  • “Pel que em va explicar la meva mare, jo no hauria de ser en aquest món”, ha començat dient Bárbara assegurant que no era intenció de la mare tenir fills en aquell moment.

Què diu Bárbara: María Margarita García, el seu nom real, ha mostrat la seva faceta més personal i ha relatat les carències afectives a casa seva des de petita per part de la seva mare. Aquests són els titulars:

  • “La meva mare era una ama de casa extraordinària. La casa sempre neta, bon menjar, sempre anàvem guapos... i el meu pare igual. Però, en canvi, l’estima i afecte que necessites d’una mare mai ho vam tenir. Ni un petó ni res”.
  • “La meva mare no volia tenir-me, i quan se’n va assabentar, va plorar. Va fer moltes coses per no tenir-me: agafar molt pes, baixar les escales asseguda, introduir els peus en aigua bullent...”.
  • “Amb mi i la meva germana va haver-hi un maltractament físic i psicològic. Alguna pallissa se m’ha quedat gravada, tot i ser molt petita”.
  • “Me’n recordo menys dels mals tractes meus que els de la meva germana. Ella, per mi, era com una filla petita. No podia veure que li pegués amb quatre anys. Se la treia de les mans”.