Emotiva carta del fill de Concha García-Campoy deu anys després de la seva mort
Concha García-Campoy va morir el 10 de juliol de 2013, víctima d'una leucèmia que no va poder superar. Aquest dilluns fa deu anys, i el seu fill, el també periodista Lorenzo García-Campoy, ha volgut homenatjar-la amb una emotiva carta pública.
Què en sabem? El fill de la desapareguda presentadora catalana de televisió, nascuda a Terrassa i criada a Eivissa, publica aquest dilluns l'homenatge a la mare. Ho fa des del diari digital El Confidencial, on comparteix records familiars d'infantesa a l'illa pitiüsa. Els dies 10 de juliol de quan era petit, abans que Concha García-Campoy perdés la vida, i que eren feliços de vacances amb els amics.
Què diu Lorenzo García-Campoy?
- "Com se supera la mort d'una mare? Amb això es viu la resta de la vida. Ni se supera ni es cura, aprens a viure amb aquest buit".
- "No tots els 10 de juliol van ser així. De fet, eren la millor etapa de les nostres vides. Per tu, mare, desapareixien els compromisos laborals i els problemes de Madrid".
- "Érem a Eivissa amb els amics. Quan desembarcaven a casa Luis Alegre, David Trueba i Santiago Segura et canviava la cara".
- "Jo sabia que venien dies on veuria la meva mare profundament feliç, i això no passava tots els dies".
En detall: Lorenzo García-Campoy recorda l'Eivissa on passaven junts els estius, i com ha canviat en l'última dècada. "Hi havia menys postureig. Mai et va agradar la faràndula a l'illa i reivindicaves l'Eivissa pagesa i autèntica. És així com ens recordo, en una cantonada de Ses Salines estirats sobre un pareo dels que t'encantava comprar", recorda entre les seves línies.
A més, el fill de Concha García-Campoy continua viatjant a l'illa de la mare cada estiu. Des que la periodista no hi és, per crear els seus propis records i assaborir els que li queden amb ella, "amb més felicitat que nostàlgia, i més somriures que llàgrimes", apunta. "Penso en la sort d'haver viscut tants moments meravellosos, i no tant en allò que ja no podrem compartir. Així intento viure amb aquest buit, malgrat que els 10 de juliol a Eivissa mai han tornat a ser el mateix".
