La Jungla
Roger de Gràcia, en una imatge d'arxiu
Foto: Roger de Gràcia, en una imatge d'arxiu | Wikimedia Commons
Famosos

Roger de Gràcia revela públicament que té fòbia social crònica: "És un estigma"

Barcelona.
Temps de lectura: 2 minuts
Roger de Gràcia, en una imatge d'arxiu
Foto: Roger de Gràcia, en una imatge d'arxiu | Wikimedia Commons

Roger de Gràcia va trigar tres dècades a rebre un diagnòstic pels seus problemes de salut mental, però ara ja fa alguns anys que sap el que té: fòbia social crònica. Així ho explica en el seu darrer llibre, Digue'm boig.

Què en sabem? Abans de la presentació del llibre aquest dissabte, Roger de Gràcia n'ha parlat amb TV3. El presentador recorda els primers símptomes quan tenia 10 anys, i no va ser fins abans dels 40 que va poder posar nom al que li passa. Una patologia que –diu– en ocasions li ha impedit fer la vida que volia.

Què diu Roger de Gràcia?

  • "El meu diagnòstic és que tinc una fòbia social crònica, o sigui, por de relacionar-me amb la gent".
  • "Fa 20 anys que em dedico a l'entreteniment, la tele i la ràdio, però tinc una fòbia a les relacions socials".
  • "Abans no se'n parlava perquè era dolent. No vols tenir-ho perquè és un estigma social i utilitzes estratègies dolentes, que són pitjors. Passes de la frustració i la ràbia a la ficció de pensar que s'arreglarà sol".
  • "He estat incapaç d'anar a estudiar fora, com va fer el meu germà. O de plantejar-me fer la volta al món amb amics, descobrir una vocació oculta...".
  • "El que em sap més greu és no haver pogut gaudir de la relació amb els altres, de moments i amistats més sòlides amb complicitat. Això m'ho impedia i m'hauria agradat".

En detall: Roger de Gràcia confessa que s'ha passat la vida amagant el que li passava, perquè tampoc no ho entenia ni sabia com ho podia gestionar. Per això, amb aquest llibre també vol empoderar, amb un missatge de suport, tots aquells que viuen d'amagat un trastorn mental.

Per acabar: Anys després de conèixer el diagnòstic, i gràcies a la teràpia, Roger de Gràcia té les eines per resoldre els seus problemes. També es felicita perquè les relacions entre pares i fills siguin més properes que en la seva època, quan no va poder explicar a la mare que alguna cosa no anava bé. "Amb el meu fill parlo més, i també ajuda l'entorn i l'escola, on des de P3 fan educació emocional", apunta.

Categoria: La Jungla