Dreta
Cada dia, la Gran Bretanya escriu una nova pàgina de l'enciclopèdia de l’esperpent. Van escollir per una majoria més que absoluta un pallasso sociòpata: Boris Johnson. Un personatge que, mentre hi havia britànics que morien ofegats per Covid sols i aïllats en els hospitals, ell organitzava festes en el número 10 de Downing Street.
Ja havia mentit en el referèndum del Brexit igual que el seu amic Nigel Farage. Al final, Johnson va haver de dimitir i va ser substituït per una arribista totalment inútil: Liz Truss. Truss només ha aguantat 45 dies com a primera ministra a causa de la seva més que absoluta incompetència, la seva i la del seu ministre d’economia.
Mentrestant, el responsable de tot plegat era de vacances al Carib. Com que la degeneració de la dreta britànica és tan profunda, Johnson podria tornar a ser elegit primer ministre, cosa que ell mateix ja ha dit que no passarà perquè creu que ara no és el millor moment per ser-ne candidat.
Truss només ha aguantat 45 dies com a primera ministra a causa de la seva més que absoluta incompetència
Als Estats Units, la primera potència del món, el 6 de gener de 2021, hi va haver un intent de cop d’Estat. El va dirigir el president sortint, Donald Trump, un altre narcisista, egòlatra i sociòpata. Les imatges de l’assalt al Congrés per part de la xusma hiperventilada dels seguidors de Trump van donar la volta al món.
72 milions de persones, repeteixo, 72 milions de persones, van votar a favor del negacionisme, del realisme màgic, del terraplanisme i de l’odi. En les eleccions d’aquest novembre, és possible que els republicans mutats en negacionistes es facin amb la majoria al Congrés i, si ho aconsegueixen, la democràcia als Estats Units passarà pels seus pitjors moments.
La Gran Bretanya i els Estats Units són casos paradigmàtics per il·lustrar fins a quin punt la dreta occidental pateix una transformació cap al populisme més exacerbat, una degeneració total i absoluta. Però hi ha més casos com, per exemple, Brasil, Itàlia, Polònia, Hongria...
La dreta occidental pateix una transformació cap al populisme més exacerbat, una degeneració total i absoluta
La deriva de les formacions de dreta també es pot veure a Catalunya on el refugi en la identitat nacional i/o en l’estelada pot camuflar què els passa. Però només cal veure com han abdicat del seu passat els que deuen tot el que tenen i són a Convergència Democràtica per adonar-nos de fins a quin punt la dreta nacional catalana pateix el mateix mal que les altres.
La dreta nacional catalana pateix el mateix mal que les altres
Per al bé comú, cal que retorni aquella dreta clàssica que els que ja tenim una edat hem conegut: una dreta seriosa, conservadora, allunyada de populismes. La dreta que parla de drets i de deures. És això possible? Sincerament, no ho sé.
