POLÍTICA 1 – TV3 0
La televisió pública catalana ha fet el primer intent de desmarcar-se lleugerament d’una programació basada estrictament en la informació formal per posar color a la graella i atrevir-se amb programes irreverents. El ‘Zona Franca’ responia a aquesta voluntat i el nom feia la cosa. Les zones franques són regions amb capacitat de fer i desfer amb certes llibertats i es creen per atraure nous capitals. El programa era, doncs, l’espai de referència de TV3 on començava aquesta nova i arriscada aventura, on la llibertat d’actuació era el nou registre desenfadat i atrevit i el target, el públic jove, el nou capital.
Si l’objectiu era despolititzar la graella de TV3 el que s’ha aconseguit és polititzar-la encara més, i fer-ho a ulls de tothom
L’intent ha quedat en això, en un simple intent, perquè només s’ha pogut complir un dels dos objectius, quedant desert el més important. En el moment que la televisió pública es planteja una aposta d’aquesta dimensió el primer que cal pensar és l’estratègia per fer front a l’embat que vindrà d’aquells que tenen el poder. És a dir, avançar-se als evidents esdeveniments. Qui decideix sobre la continuïtat dels programes no és l’audiència sinó els quatre que manen. Vivim en un país on una part de la política parla de llibertats, però només es permeten la seva pròpia i això és fer trampa. Si aquest enrenou s’hagués produït amb un altre govern a la Generalitat els mitjans de comunicació anirien plens de reaccions tot el dia, cada dia, i els opinadors es fregarien les mans. Hi hauria sang i fetge. Estem d’acord?
Vivim en un país on una part de la política parla de llibertats, però només es permeten la seva pròpia i això és fer trampa
El comiat de Manel Vidal i la dimissió de Joel Díaz i de Magí Garcia, hauria de provocar una sacsejada de nassos a la Corpo. Si l’objectiu era despolititzar la graella de TV3 el que s’ha aconseguit és polititzar-la encara més, i fer-ho a ulls de tothom. I, encara és més greu, qui promou aquesta escabetxada llença la pedra, amaga la mà i aquí no ha passat res. Amb l’agreujant dels qui ho permeten. Una altre cop estem davant el tacticisme polític més ranci i curt de mires que tracta d’inútils als periodistes, a l’audiència i als ciutadans.
És legítim que una persona o grup de persones es puguin sentir ferits per una actitud d’un mitjà de comunicació? Per descomptat. Aquests poden demanar explicacions? També. El que no és acceptable és aquest mal costum de demostrar constantment qui té el poder i creure’s que es pot passar per sobre de tot i de tothom. Ser una democràcia madura no es demostra sortint en seu parlamentària i repetir-ho fins a l'avorriment, sinó actuant en conseqüència.
