El Suprem manté les inhabilitacions de Junqueras, Turull, Bassa i Romeva

El Tribunal Suprem rebutja els recursos presentats per Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva i manté les seves inhabilitacions. 

Què en sabem? La justícia manté la inhabilitació als quatre líders independentistes després que haguessin presentat davant del Tribunal Suprem els recursos de nul·litat de la revisió de la sentència per l'1-O.

En detall: La Sala Penal del Tribunal Suprem ha desestimat els incidents de nul·litat contra la decisió del mateix Suprem de mantenir les penes d'inhabilitació (13 anys a Junqueras i 12 a la resta) malgrat la reforma penal del desembre del 2022 que va suprimir el delicte de sedició i va reformar els de desordres públics i malversació.

• Els magistrats també han desestimat un incident de nul·litat plantejat per Jordi Sànchez, condemnat per desordres públics.

El motiu: La resolució justifica que els magistrats no apliquessin el nou tipus de malversació atenuada del nou Codi Penal i, en canvi, mantinguessin les penes per delictes de desobediència en concurs amb malversació.

• El Suprem conclou que la sentència del procés no va condemnar ningú "per comprometre partides de despesa per a la satisfacció d'interessos col·lectius", ni tampoc "per finançar una activitat emmarcada en l'exercici d'un dret fonamental".
• En canvi, segons els magistrats, es va "distreure fons públics" per fer "una activitat delictiva o antijurídica, la celebració d'un referèndum prohibit", i per tant cal entendre que els condemnats van actuar "amb ànim de lucre".

D'on venim: Les seves defenses dels líders independentistes havien reiterat al Suprem que els seus clients no van cometre cap delicte, tal com han defensat des de l'inici del judici del procés.

• Els advocats denunciaven que, en la revisió de la sentència, no es va aplicar la reforma del Codi Penal.
• Segons la defensa, en la revisió de la sentència es va mantenir la pena per malversació, un delicte que qüestionen perquè apunten que no hi va haver corrupció.
• A més, denunciaven que es mantenia la inhabilitació absoluta i que, per tant, es vulnera el dret de representació i participació política.