La sentència de Dani Alves, en detall: ús de violència i no consentiment

L'Audiència de Barcelona ha sentenciat a Dani Alves a una condemna de 4 anys i mig de presó per violar una noia en els lavabos de la discoteca Sutton de Barcelona el 31 de desembre de 2022. 

Per què és important? L'exjugador del F.C. Barcelona fa més d'un any que es troba en presó preventiva en el centre penitenciari de Brians 1 a l'espera de la sentència del seu judici. Ara, la justícia li ha imposat una pena de quatre anys i sis mesos de presó per agressió sexual. 

Les condemnes de Dani Alves 

En detall: El tribunal de la secció 21a de l'Audiència de Barcelona ha condemnat al futbolista Dani Alves a 4 anys i sis mesos de presó per violació. 

• El tribunal condemna llibertat vigilada per un temps de 5 anys, que s'aplicaran una vegada completi la pena de presó. 
• A més, prohibeix a Alves apropar-se al domicili o lloc de treball de la víctima a menys de 1.000 metres i de comunicar-se amb ells per qualsevol mitjà per temps de 9 anys i 6 mesos. 
• Alves haurà de pagar una indemnització de 150.000 euros pel dany moral i les lesions. 
• També se'l condemna a la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici d'ocupació, càrrec públic, professió o ofici relacionats amb menors d'edat per temps de 5 anys. 
• El tribunal ha valorat com a atenuant de reparació del dany el fet que Alves diposités la indemnització en la fase d'instrucció, és a dir, la pena ha estat més baixa perquè l'acusat va dipositar 150.000 euros abans del judici.
• Però, en canvi, no han considerat el seu estat d'embriaguesa com a atenuant.

Què diu la sentència de Dani Alves? 

Què diu? La sentència, que ha estat comunicada aquest dijous 22 de febrer, considera provat que Alves "va agafar bruscament a la denunciant, la va tirar a terra i, evitant que pogués moure's, la va penetrar vaginalment, malgrat que la denunciant deia que no, que volia marxar". És per això que el tribunal considera que "amb això es compleix el tipus d'absència de consentiment, amb ús de la violència, i amb accés carnal". 

• La resolució detalla que "en l’actual cas ens trobem amb unes lesions en la víctima que fan més que evident l'existència de violència per a forçar la seva voluntat, amb el subsegüent accés carnal que no ve negat per l'acusat".
• A més, el tribunal afirma en la sentència "no consta que, almenys pel que fa a la penetració vaginal, la denunciant donés el seu consentiment, i no només això, sinó que a més l'acusat va sotmetre la voluntat de la víctima amb ús de la violència".

Sobre la declaració de la víctima

En detall: Els magistrats consideren que la declaració de la denunciant és "coherent i especialment persistent, no només durant tota la instrucció de la causa, sinó també en el plenari sense que s'evidenciés en l'interrogatori la concurrència de contradicció rellevant amb relació al prèviament declarat per ella en instrucció". A més, la sentència apunta que "existeixen suficients corroboracions (...) que apuntalen la versió de la denunciant":

• Existència de lesions en el genoll de la víctima que considera que "són producte de la violència usada pel Sr. Alves per a ajupir a la denunciant i així col·locar-la a terra. Queda clar que la lesió es va produir en aquest moment, en haver declarat un treballador de la discoteca on van ocórrer els fets, que li va estar curant la ferida". 
• El comportament de la víctima després dels fets. La resolució afirma que es compten amb "mitjans de prova suficients que acrediten l'estat de la víctima després d'haver sortit del bany". 
• L'existència de seqüeles en la víctima.

En profunditat: La sentència apunta que "no consta l'existència de cap mòbil espuri en la denunciant" i confirma que la víctima no coneixia a l'agressor "ni consta que tingués cap mena d'animadversió cap a l'acusat; es van conèixer el dia dels fets instants abans d'ocórrer aquests. No s'ha assenyalat cap causa d'incredibilitat subjectiva, alguna picabaralla, enveja, gelosia o un altre motiu que li portés a denunciar uns fets que no haurien ocorregut segons l'acusat". 

• El tribunal conclou que la denúncia dels fets "li portaria més problemes a la denunciant que avantatges". I precisa que "la víctima presentava temor a denunciar els fets per les possibles repercussions mediàtiques que pogués tenir i pel fet que la seva identitat pogués ser revelada. Aquest temor podria haver-se vist confirmat puix que, segons ha estat exposat per la lletrada de l'acusació particular, recentment han denunciat la filtració de les dades personals de la denunciant". 

Sobre el consentiment 

En detall: El tribunal explica en la sentència que per avaluar la versió de la víctima ha distingit tres moments: la narració sobre l'ocorregut abans d'entrar en el bany del reservat, el relat de l'ocorregut dins, i el que ha explicat sobre l'esdevingut amb posterioritat a aquests fets. 

• La sentència recull sobre el consentiment que "ni que la denunciant hagi ballat de manera insinuant, ni que hagi acostat les seves natges a l'acusat, o que fins i tot hagi pogut abraçar-se a l'acusat, pot fer-nos suposar que donava el seu consentiment a tot el que posteriorment pogués ocórrer".
• "Aquestes actituds o fins i tot l'existència d'insinuacions no suposen donar carta blanca a qualsevol abús o agressió que es produeixi amb posterioritat; el consentiment en les relacions sexuals ha de donar-se sempre abans i fins i tot durant la pràctica del sexe, de tal manera que una persona pot accedir a mantenir relacions fins a un cert punt i no mostrar el consentiment a seguir, o a no dur a terme determinades conductes sexuals o fer-ho d'acord amb unes condicions i no altres".
• "És més, el consentiment ha de ser donat per a cadascuna de les varietats de relacions sexuals dins d'una trobada sexual, ja que algú pot estar disposat a realitzar tocaments sense que això suposi que accedeix a la penetració, o sexe oral però no vaginal, o sexe vaginal però no anal, o sexe únicament amb preservatiu i no sense aquest. Ni tan sols el fet que s'haguessin realitzat tocaments, implicaria haver prestat el consentiment per a tota la resta".