Èxit amb el 'pacient Düsseldorf', el tercer cas de VIH curat al món

El trasplantament de cèl·lules mare ha permès curar una altra persona amb VIH, el tercer cas al món. Una fita científica que dona esperança en la lluita contra el virus.

Per què és important? La comunitat científica internacional busca des de fa 40 anys la cura per al VIH, que pot produir la sida, una malaltia autoimmune que ataca les defenses.

• Uns 37 milions de persones viuen amb VIH, que porta a la mort a unes 680.000 persones cada any, segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
• A Catalunya, els diagnòstics han caigut un 20%.

Context: La diversitat del virus i la seva capacitat per amagar-se compliquen enormement la troballa d'una vacuna. Els tractaments actuals permeten mantenir-lo a ratlla amb antiretrovirals que allarguen la vida de les persones seropositives i redueixen el risc de transmissió.

A fons: La revista Nature Medicine ha informat d'aquesta fita científica assolida pel consorci internacional IciStem, coordinat per l'Institut d'Investigació del Sida IrsiCaixa.

• Se'l coneix com a "pacient Düsseldorf" perquè li van diagnosticar la infecció a aquesta ciutat alemanya. Temps més tard, li van trobar leucèmia, un càncer pel qual li van fer un trasplantament de cèl·lules mares.
• Per tractar la leucèmia, es busquen cèl·lules mares amb la mutació CCR5Δ32, una alteració genètica que dificulta la infecció del virus.
• Després de recaure dos cops de la leucèmia i patir algunes complicacions, es va estabilitzar i se li va retirar el tractament del VIH. Quatre anys després, el virus no ha reaparegut; els científics no hi han trobat partícules virals ni a la sang ni als teixits. Les seves defenses tampoc no estan actives contra el virus perquè no se n'han de defensar.
• Tot plegat porten a l'equip científic a afirmar que aquesta persona s'ha curat de la infecció i obre la porta a crear una nova teràpia gènica que permeti curar el VIH.

Què diuen? 

• "Que coincideixin tots aquests factors és molt complicat: només un 1% de la població té aquesta mutació (de les cèl·lules mare) i cal que sigui un donant compatible a nivell sanguini per evitar el rebuig del trasplantament", valora María Salgado, investigadora IGTP a IrsiCaixa i coautora de l'estudi.
• "Fa nou anys que estudiem aquests casos excepcionals on, gràcies a una estratègia terapèutica, el virus queda totalment eliminat del cos", ha explicat Javier Martínez-Picado, investigador ICREA de l'IrsiCaixa i coautor de l'article.
• "Volem entendre detalladament cada pas del procés de curació per poder dissenyar estratègies que siguin reproduïbles a tota la població", afegeix Javier Martínez.

Tanmateix: El trasplantament de cèl·lules mares pròpiament dit és una tècnica agressiva i no es pot aplicar a la resta de la població. Només es fa servir amb persones que pateixen una malaltia hematològica i no tenen cap altra alternativa terapèutica, assegura l'agència de notícies científiques SINC.

Visió global: Es tracta del tercer cas confirmat de curació, juntament amb els pacients de Berlín i de Londres, que precedeixen al de Düsseldorf.