Núria Bacardit commou amb el relat del càncer: "Preferia morir si havia de tenir aquell dolor"

Núria Bacardit va anunciar a mitjan desembre que havia superat el càncer de mama diagnosticat l'estiu del 2017. Un procés llarg, carregat d'altibaixos, del qual ha parlat al programa Via Lliure de RAC1.

Què sabem? La periodista del Telenotícies de TV3 va saber que tenia un tumor durant una revisió rutinària. Quan va sortir de la consulta, es va tancar al cotxe i no va voler dir-ho a ningú. Només ho va saber la seva parella, els seus germans i la seva cap. A la mare li ho va amagar, perquè el pare havia mort de càncer sis mesos abans. "Es va convertir en un tabú", assenyala.

En detall: Bacardit va decidir aleshores dissimular sobre la malaltia, i va poder-ho fer perquè no necessitava quimioteràpia. Fins i tot se'n va anar de vacances al País Basc l'endemà que li extirpessin el tumor del pit. Però no hi va haver prou. Després de la biòpsia, els metges li van comunicar que el càncer era molt agressiu i que necessitava una mastectomia. L'operació va anar bé, però en el procés de recuperació va patir una forta infecció.

Què diu Núria Bacardit?

• "Tenia un dolor de tirar-me per la finestra. Preferia morir-me si havia d'estar amb aquell dolor, era terrorífic".
• "Havia de pensar cada respiració, del mal que em feia".
• "Vaig estar quinze dies així, amb ingrés domiciliari, antibiòtics... La infecció era tan bèstia que havia arribat a l'os".
• "En aquell moment vaig pensar que no volia que em reconstruïssin el pit [...] Estava al llit plorant tot el dia".

A més, la manresana ha explicat també que tres mesos abans del càncer tenia problemes d'ansietat greus, i no havia aconseguit dormir durant una temporada llarga. "Estava molt obsessionada amb les malalties i la mort. Vaig haver d'anar al psiquiatra i em va diagnosticar amb un trastorn per ansietat generalitzada", ha dit. Poques setmanes més tard va arribar la notícia del tumor al pit.

Per acabar: Recuperada del càncer, també ha deixat enrere el trastorn d'ansietat. A RAC1 explica que ha après a no obsessionar-se, malgrat que hi hagi una mínima possibilitat de recaiguda: "Em vaig cuidar la salut mental. El risc sempre hi és, ves a saber si encara hi ha alguna cèl·lula. Abans hauria buscat estadístiques, però ara no m'obsessiona".