Carlos Latre, amb Gabriel Rufián: "La societat catalana ha perdut el somriure"
Carlos Latre és el convidat d'aquest diumenge a La fàbrica de Gabriel Rufián. Una entrevista que inevitablement transita entre preguntes polítiques, també de dirigents que l'actor té al seu repertori d'imitacions, i sobre la situació actual a Catalunya.
Què sabem? Els últims dos mesos, Latre i el seu One man show han estat al Teatre Coliseum de Barcelona. A 8tv, l'humorista assegura que ha notat com el públic català, al qual coneix prou bé des que va treballar a Polònia i Crackòvia de TV3, està més apagat que abans. No fa esment al procés, però la referència és clara.
Què diu Carlos Latre?
- "S'ha perdut molt el somriure a la societat catalana. Ho sento al teatre cada dia".
- "Comparo públics a diari, vaig de gira per tot Espanya, i és veritat que el públic català està una mica més trist i cohibit".
En detall: Recorda que quan sortia a Polònia veia que "Catalunya sabia riure's d'ella mateixa", i lamenta que això "s'ha perdut últimament". Tot i això, apunta que un programa de sàtira com aquest és "complicat" que es faci en una televisió estatal: "A Espanya tothom és molt democràtic humorísticament fins que es riuen d'un mateix, aleshores s'acaba l'humor".
A més, celebra que Polònia hagi "humanitzat" la classe política entre els espectadors catalans, i que si a un càrrec públic no li agrada la seva imitació "l'ha d'aguantar". No és el cas de Rufián, que diu que està "encantat" amb el seu doble. Per Latre, saber riure d'un mateix és senyal d'intel·ligència: "Moltes de les persones que no entenen una imitació, segurament tenen moltes inseguretats i complexos".
Per acabar: Latre es mulla també pel que fa a la política espanyola. De Pedro Sánchez opina que vol que "digui la veritat", d'Alberto Núñez Feijóo que és "una incògnita", de Santiago Abascal que és "fruit de la radicalització d'un país" i de Yolanda Díaz que "transmet que creu en el que fa". També parla de la monarquia, en concret del rei Joan Carles: "La seva persona ha estat el pitjor enemic del seu càrrec". I de Carlos Latre: "Un tipus insegur, en lluita constant amb ell mateix i que sempre vol aprendre".
