Les assignatures que el món suspèn a la COP27

La COP27 acaba aquest diumenge 20 de novembre amb l'assoliment d'un acord 'in extremis' i titllat un cop més d'històric, però insuficient per moltes veus i que deixa moltes carpetes pendents.

Per què és important? Aquesta nova trobada d'uns 200 països de tot el món havia de tornar a posar l'emergència climàtica al centre del debat internacional, monopolitzat per la invasió de Rússia a Ucraïna ara i la pandèmia de covid-19 abans. És a dir, tornar a prioritzar la lluita contra el canvi climàtic i caminar cap al compliment dels acords de les cimeres anteriors.

En profunditat: La COP27 ha tancat la creació d'un fons per finançar els danys climàtics dels països més vulnerables als efectes de l'escalfament global. Tanmateix, aquestes són les assignatures que el món suspèn en aquesta cimera:

• Limitar l'escalfament global a 1,5 ºC. El text final manté que cal treballar per no passar d'aquest grau i mig d'escalfament, però no va més enllà del que ja s'ha acordat.
  • Es tracta de l'acord arribat a la Cimera de París del 2015, pel qual calia reduir les emissions de CO2 de cara al 2030 per evitar que l'augment de la temperatura mundial superi el grau i mig.
  • Lluny d'aconseguir-ho, l'ONU denuncia que "no hi ha una via creïble" per aconseguir-ho. L'actual ritme comportarà un escalfament global de 2,7ºC.

• La lluita contra els combustibles fòssils. Tampoc no hi ha avenços significatius, el text no inclou novetats i només fa referència a l'eliminació progressiva del carbó, mentre s'han ignorat peticions per incloure el petroli i el gas; Rússia i Aràbia Saudita han estat els països més bel·ligerants.
  • Tanmateix, cremem més combustible fòssil que mai. El pacte climàtic de Glasgow del 2021 demanava als països que eliminessin les subvencions a l’extracció i consum d’aquests.
  • El consum mundial del carbó ha igualat el màxim històric del 2013, uns 8.000 milions de tones. És un augment d’un 0,7% respecte de l’any passat.

• La priorització de l'emergència climàtica. Tot plegat no permet posar la lluita contra el canvi climàtic per davant de les preocupacions geopolítiques i econòmiques immediates.
  • La por a la possibilitat que el govern de Rússia tanqui l’aixeta del gas ha fet que Europa s’hagi llançat al mercat mundial de gas natural liquat. Així, els països del Vell Continent presenten millors ofertes que economies en desenvolupament i limita les seves possibilitats de créixer de forma sostenible.

Què diuen? 

• Yeb Saño, cap de la delegació de Greenpeace a la COP27, denuncia que els grups de pressió de la indústria fòssil han acudit "en massa" i pressionat la cimera.
  • "Si no s'acaba ràpidament amb l'ús d'aquests combustibles fòssils, no hi haurà els diners necessaris a tot el món per cobrir les despeses de les pèrdues i danys", ha avisat Saño.
• La Unió Europea, que havia amenaçat amb abandonar la cimera perquè no s'abordava prou el límit de l'1,5 ºC a l'escalfament, parla de "decepció".
  • "Hauríem d'haver fet més. Els ciutadans esperen el nostre lideratge. Això significa anar més ràpidament en la reducció d'emissions. Així és com es lluita contra el canvi climàtic i no esperant a respondre quan hi ha efectes devastadors", en paraules de Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea responsable del Pacte Verd.
  • Segons Timmermans, en la negociació hi ha hagut "molts intents" de "retrocedir" respecte als objectius pactats a la COP26. "Alguns estan espantats per la transició i pel seu cost. Aborden el com i no el perquè. Comparteixo aquestes preocupacions, que també són les de molts europeus, però els demano coratge per superar aquesta por".
• El secretari general de les Nacions Unides (ONU), António Guterres, reconeix que el fons de danys i pèrdues "no serà suficient, però és un senyal polític molt necessari per reconstruir la confiança perduda".

A la pràctica: El canvi climàtic exposa desenes de milions d’habitants a onades de calor més fortes i duradores, així com fortes nevades, menys precipitacions, més sequeres i més incendis. Tot plegat suposa un risc per a la seguretat de les persones i per al correcte subministrament d’aliments i béns bàsics.