Adolescents
En aquests temps d’enquestes efímeres d’universos més aviat escassos, i de conclusions sovint precipitades, un estudi dels departaments d’Educació i Salut fet a alumnes d’entre 10 i 18 anys ha posat el crit d’alerta en alguns aspectes molt preocupants. L’estudi en qüestió és un macrosondeig fet a 267.000 adolescents, en uns 2.000 centres, la qual cosa en certifica no només l’enorme abast del mateix, sinó que dona fe d’un problema molt real en aquest tram de la població del nostre país.
La dada més preocupant de l’estudi fa referència al desig de morir que expressaven un 8,8% dels alumnes enquestats i les ganes d’autolesionar-se a què es referien un 5,9%. Poca broma perquè estem parlant d’un 14,7% d’un univers de més d’un quart de milió d’adolescents i joves. Perquè se’n facin una idea més aproximada de la magnitud d’aquesta qüestió, a Catalunya, segons l’IDESCAT i a 1 de gener de 2022, entre els 10 i els 19 anys hi havia un total de 855.487 persones. Pràcticament, un de cada 3 adolescents i joves d’aquest país van ser interpel·lats i una part important dels mateixos van expressar una angoixa important, i alhora preocupant.
Un de cada 3 adolescents i joves d’aquest país van ser interpel·lats i una part important dels mateixos van expressar una angoixa important
La directora del Pacte Nacional de Salut Mental, Magda Casamitjana, feia un aclariment important al respecte, en el sentit que no necessàriament aquests percentatges signifiquen que els joves i adolescents tinguin pensaments suïcides, ja que en aquests trams d’edat difícilment tenen el concepte de la mort que podem tenir els adults. Però sí que expressen altres qüestions preocupants com poden ser manca d’atenció, desesperança i poques o cap sortida de present i de futur.
L’estudi revela també que la pandèmia ha passat factura en aquest col·lectiu de la societat. Una factura cara, per cert. El sondeig també ha evidenciat que els suports bàsics d’aquests nois i noies són, com no podia ser d’una altra manera a la nostra cultura mediterrània, la família i els amics, o sigui la xarxa social més bàsica. Però, tanmateix, el 8,6% considerava que no tenia cap suport, o sigui que no podia comptar amb ningú quan tenia un problema. Una altra interpel·lació directa que afecta directament famílies, l’educació formal, sigui la primària o la secundària, i també l’educació en el lleure que, històricament, ha representat un complement extraordinari en la formació d’adolescents i joves.
L’estudi revela que la pandèmia ha passat factura en aquest col·lectiu de la societat.També evidencia que els suports bàsics d’aquests nois i noies són la família i els amics
Vivim en un món amb canvis accelerats en tots els ordres de la vida, també en el creixement de les persones. La pandèmia ha fet estralls en aquest creixement i ha actuat com a factor disruptiu en molts àmbits de la societat, però també de les persones. Cal adaptar-se a aquest món que ens posa al davant reptes immensos als que cal donar resposta des de visions diferents i de saber identificar els nous problemes que ens afecten en un món que està pagant molts peatges.
La solitud, la inseguretat, les incerteses, les pors, la desorientació formen part important d’aquests peatges. En els adolescents, de manera especial.
