Junqueras, Romeva, Bassa i Forcadell demanen revisar la sentència i ser absolts

Els advocats d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa han presentat els seus escrits de revisió de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O després de la reforma del Codi Penal.

Per què és important? Els escrits demanen la declaració de falta de responsabilitat penal absoluta i la revocació de totes les penes.

Què diuen? Els quatre líders asseguren que, en l’exercici democràtic de la tardor del 2017, no hi pot haver sedició, ni desordres públics, ni cap actuació sobre el patrimoni públic que impliqui una transgressió de normes penals.

• Defensen que la celebració del referèndum no pot comportar cap delicte, ja que la il·legalitat dels referèndums va ser despenalitzada el 2005.
• També neguen que hi hagués sedició, desordres públics ni cap actuació sobre el patrimoni públic que impliqui una il·legalitat.

Al detall: L’equip legal format per Andreu Van den Eynde, Olga Arderiu i Mariano Bergés constata que els fets del judici no es poden associar al delicte de desordres públics, tal com ha posat sobre la taula tant la fiscalia com l’Advocacia de l’Estat. 

• Els escrits remarquen que el mateix Suprem va excloure aquest delicte en reiterades ocasions, com ara en la mateixa sentència, en la confirmació de la mateixa i en l’informe sobre els indults.
• A més, els advocats subratllen que en el procediment mai no es va plantejar l’existència d’aquest delicte, ni es va debatre en el judici oral.

En profunditat: La defensa de Forcadell també afegeix que en cas de “subsumir” els fets en un delicte de desordres públics s’estaria vulnerant el dret de reunió i manifestació, emparats per l’article 11 del Conveni Europeu de Drets Humans. 

• En els casos de Junqueras, Romeva i Bassa, les defenses diuen que si el Suprem confirmés les tesis de Llarena, estaria desatenent la voluntat del legislador en relació a la malversació.
• Sobre això, diu que la reforma és clara i estableix una diferència entre les conductes d’apropiació del patrimoni públic amb ànim de lucre i d’altres conductes.

A més: La defensa de l'expresident d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart ha adreçat aquest dimarts un escrit al Tribunal Suprem on rebutja que es revisi la sentència del judici per l'1-O.

• Considera que això "no reconeix, ni repara, ni estableix garanties de no repetició de la vulneració de drets fonamentals" per part de l’Estat espanyol.
• L’entitat recorda que el procediment ha suposat una "vulneració molt greu" dels drets fonamentals de reunió, llibertat d'expressió i llibertat ideològica en defensa del dret a l’autodeterminació patida per Cuixart durant la presó provisional i la posterior condemna. Per això, seguiran el procés al Tribunal Europeu dels Drets Humans.