Irene Montero i el veto a la dona que ha marcat la història del feminisme recent

Irene Montero és el focus d'atenció des que es va anunciar que Sumar i Podemos aniran junts a les eleccions, i és que des de la coalició de Yolanda Díaz es va vetar el nom de Montero com a condició per a la coalició.

Per què és important? Encara no s'han presentat les llistes electorals per al 23 de juliol, es farà entre el 21 i el 27 de juny. Tanmateix, des de la formació lila han donat per fet que no podran incloure la ministra d'Igualtat: "No ha estat possible, però aquesta organització política mai no et deixarà anar la mà", ha dit Ione Belarra aquest dissabte.

Qui és? Irene Montero ha estat ministra durant tres anys d'un ministeri que portava des de 2010 sense tenir entitat pròpia: el Ministeri d'Igualtat.

• Montero va accedir al càrrec sent la segona ministra més jove que hi ha hagut mai al país, aleshores tenia 32 anys.
• És llicenciada en Psicologia i té un Màster en Psicologia de l'Educació, ambdós títols obtinguts a la Universitat Autònoma de Madrid.

Què ha fet? Els seus discursos contra el masclisme i la seva fermesa en debatre temes mai posats sobre la taula l'han fet confrontar amb el sistema patriarcal estructural del país, motiu pel qual ha estat lloada per molts col·lectius feministes.

• En aquests tres anys com a ministra, ha impulsat tres lleis sense precedents, totes acompanyades de la seva respectiva polèmica: la llei de l'avortament, la llei de garantia integral de llibertat sexual i la llei trans.

Les lleis: La llei trans, per exemple, ha estat pionera i lloada a escala europea. De fet, ha situat Espanya entre els països més avançats en drets LGBTIQ+ d'Europa. Si bé, certs sectors del feminisme a Espanya, la qüestionen per un punt concret: el lliure canvi de sexe al registre.

• Pel que fa a la llei de l'avortament, aquesta redueix l'edat en què és necessari el consentiment dels progenitors per poder interrompre l'embaràs. També el dret a la baixa laboral per dolors menstruals i l'eliminació dels tres dies de reflexió abans d'avortar, entre d'altres. Totes mesures generalment aplaudides per la ciutadania.

La situació actual: D'entre totes, però, la polèmica que ha portat fins al veto del nom de Montero de la llista electoral pel pròxim 23 d'abril és la de la llei del "només sí és sí".

• Es tracta d'una llei amb voluntat de fer un pas més en la defensa dels drets de les dones.
• El principal canvi és que posa el consentiment al centre per primera vegada. Així determina que si no hi ha consentiment explícit, hi ha delicte, i com que el consentiment implica afirmació, el fet de no dir "no" no implica consentir.

La polèmica: La llei del "només sí és sí" va proposar també modificar el Codi Penal, és a dir, les penes dels delictes sexuals. El canvi es basava en la unificació dels anteriors delictes d'abús sexual i agressió sexual.

• L'aplicació d'aquesta llei en seu judicial ha resultat en 1.079 rebaixes de pena a condemnats per delictes sexuals. I 108 d'aquests han quedat en llibertat.
• Per intentar afrontar la situació, el PSOE va proposar una nova reforma del Codi Penal que es va aprovar.
• Tota la polèmica ha indignat la població i des de les formacions polítiques de l'oposició, i fins i tot del mateix govern, s'ha assenyalat el nom de Montero com a responsable.
• La ministra va respondre a la polèmica assenyalant el masclisme del sistema judicial. Va assegurar que eren els jutges els responsables d'interpretar correctament la llei perquè acabessin les rebaixes de penes.

Què esperar? Finalment, el nom de Montero no apareixerà a la llista electoral de la coalició amb Sumar, que tenia por que la seva presència es pogués traduir en menys vots a les eleccions del 23 de juliol.