Pros, contres i utilitats de l'hidrogen verd, el gas que viatjarà per l'H2Med

Ja se n'està sentint parlar, i anirà a més. L'hidrogen verd és la solució pretesa per les autoritats europees enmig del neguit energètic i de la necessitat d'avançar cap a energies més sostenibles. I aquí s'erigeix el projecte de l'H2Med.

Per què és important? Aquest corredor energètic connectarà Espanya, França i Portugal amb dos trams, un dels quals passarà pel Mediterrani català. Tal és la magnitud del projecte que els presidents Pedro Sánchez i Emmanuel Macron van segellar l'acord a la cimera celebrada a Barcelona, mentre Alemanya treballa per poder-s'hi sumar.

Context: 

• L'H2Med és el substitut del Midcat, descartat per les pressions del govern francès. Tindrà dos trams: un que unirà Barcelona i Marsella (BarMar) amb 455 km de canonada submarina i un altre soterrat que anirà des de Celorico da Beira, a Portugal, fins a Zamora (CelZa), que tindrà 248 km. 
• La infraestructura connectarà els tres països per transportar dos milions de tones d'hidrogen verd a l'any, el 10% del consum actual d'aquesta energia al continent.
• Els terminis de la seva construcció seran llargs; les obres no començaran abans del 2024 i la previsió és que el corredor entri en funcionament cap al 2030.

En profunditat: L'hidrogen és l'element químic més abundant al planeta i, per separar-lo de la matèria, es fan servir processos molt contaminants amb carbó o gas natural. L'hidrogen verd és el gas resultant que s'extreu sense emetre emissions, amb l'electròlisi, tècnica que descompon l'aigua amb electricitat per separar l'hidrogen i l'oxigen.

Els reptes: 

• El principal repte de l'hidrogen verd és evitar l'emissió de 830 milions de tones de CO₂ que s'originen en produir aquest gas amb combustibles fòssils. 
• Tanmateix, generar tant hidrogen verd comporta la demanda 3.000 TWh renovables addicionals cada any; això és la quantitat total d'electricitat que consumeix Europa.
• De fet, l'alt cost de la seva producció és l'argument més habitual per posar-lo en qüestió; a mesura que s'avanci cap a la descarbonització del planeta i l'energia renovable sigui més barata, aquest argument perdrà força.

Els avantatges:

• És 100% sostenible perquè no emet gasos contaminants, només vapor d'aigua.
• Té una gran quantitat d'utilitats, clau per reduir la dependència dels combustibles fòssils. Pot produir energia elèctrica, tèrmica, cinètica... així que pot resoldre necessitats comercials, industrials, de mobilitat, de serveis, etc.
• És fàcil d'emmagatzemar, per la cual cosa es pot aplicar en diversos usos i moments diferents a la seva producció.

Els desavantatges:

• L'hidrogen verd és més car de produir, cosa que encareix també el seu preu.
• Necessita més energia que la requerida pels processos que fan servir altres combustibles.
• Pot ser perillós, ja que és un element molt volàtil i inflamable; cal complir uns requisits de seguretat exigents per evitar-ne fuites i explosions.

Utilitats:

• És útil en la mobilitat i transport, un dels sectors més carbonitzats. La Unió Europea promou projectes per utilitzar aquest gas com a combustible d'avions de passatgers, mentre Barcelona fa servir alguns busos que es mouen amb hidrogen.
• Permet generar electricitat i aigua potable alhora fent reaccionar l'hidrogen i l'oxigen amb una pila de combustible. Per exemple, això facilita la supervivència d'astronautes en missions espacials, ja que poden aconseguir aigua i electricitat fàcilment i sostenible.
• Les bateries on s'emmagatzema permeten guardar energia molt de temps. I són més eficients i senzilles de transportar que les bateries d'ions de liti, més pesades.

Visió global: Els Estats Units, Rússia, la Xina, França, Alemanya i el Japó porten avantatge a Espanya. Els nipons, més compromesos amb la descarbonització, abasteixen d'energia a hospitals, trens, poliesportius... amb hidrogen verd.