El Quart Cinturó, l'autovia sense fi: quins municipis connectaria i quan estaria enllestit?

La B-40, el Quart Cinturó i la Ronda Nord són els tres noms que rep l'autovia sense acabar de construir que està condicionant que Catalunya tingui pressupostos l'any 2023. 

Per què és important? ERC i PSC negocien els comptes de la Generalitat i els republicans han cedit a les exigències socialistes de tirar endavant el projecte, que ha de millorar la mobilitat al Vallès, però que genera polèmica en afectar paratges naturals de les comarques.

En profunditat: El model de mobilitat al Vallès ha estat històricament un motiu de discussió, sobretot per la necessitat d'adaptar les vies ja existents i el mapa d'infraestructures previstes a la densitat de població.

• La carretera que més polèmica ha generat de manera indiscutible és la que havia d'enllaçar Terrassa, Sabadell i Granollers amb altres grans capitals catalanes com Mataró o Martorell, la coneguda com a Quart Cinturó o B-40.
• El projecte va néixer als anys 60, quan van sortir nuclis com Badia del Vallès o la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per connectar els diferents municipis en creixement, es va idear un sistema de carreteres més enllà de l'actual AP-7, a través de l'Autovia Orbital, coneguda com a Quart Cinturó o B-40.
• No obstant això, el creixement de població no va ser tan accentuat com s'havia previst, fet al qual se suma l'oposició de part del territori a crear una via que suposaria alterar el paisatge natural encara existent amb una via sobredimensionada en la seva planificació inicial. Va sorgir la Campanya Contra el Quart Cinturó.

A la pràctica:

• Mataró (el Maresme) i Granollers (Vallès Oriental) estan connectats amb la C-60, però no ho estan amb Sabadell per protegir l'espai natural de Gallecs. D'altra banda, les obres de construcció de la B-40 per connectar Viladecavalls i Terrassa (Vallès Occidental) amb Abrera (Baix Llobregat) estan en marxa i es preveu que entrin en funcionament aquest mateix 2023.
• Però el tram més conflictiu és el que hauria d'unir Terrassa i Sabadell, les dues capitals del Vallès Occidental. Són 5 quilòmetres que discorrerien en espais de bosc i camps, i que alterarien el bosc de Can Deu de Sabadell, Can Bonvilà a Terrassa o el torrent de Colobrers, entre Sabadell i Castellar.
  • La carretera seria una alternativa paral·lela a l'AP-7, enllaçant municipis i polígons industrials, però creuaria espais on la natura s'obre pas i que molts ciutadans van redescobrir durant el desconfinament per la covid.
  • Els vehicles que viatgen des de l'autopista C-58 a Castellar ho han de fer a través de Sabadell. L'existència d'un enllaç directe amb l'autopista permetria retirar tots aquests vehicles del centre de la capital, obrint la porta a pacificar la Gran Via i reduir els nivells de contaminació.

Què diuen?

• El PSC emmarca el projecte dins de l'estratègia de "política útil". El líder dels socialistes, Salvador Illa, ha recordat recentment que "fa 30 anys" que al país "es discuteix per on ha de passar el Quart Cinturó".
• ERC ha reconegut la concessió al PSC com una "decisió complexa" que els permet donar una "lliçó de responsabilitat". Pere Aragonès ha agraït la "comprensió" a la militància del partit, ha constatat que "governar no és fàcil" i ha urgit a aprovar "ben aviat" els pressupostos.
• La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha defensat que la "cessió" d'ERC amb la B-40 "no contradiu en absolut les polítiques" del seu departament.
• Els ecologistes consideren que el que caldria és reordenar el territori, donat que reubicar la indústria als marges de l'AP-7 faria decaure la necessitat d'una carretera alternativa com la pensada originalment.
• Els alcaldes dels municipis que se'n beneficiarien (Terrassa, Sabadell, Castellar...) defensen el projecte i apunten que la previsió la faria discórrer més a tocar de les zones urbanes, minimitzant l'impacte en l'entorn.

Previsions: Amb l'acord entre el Govern i el PSC per la B-40, ara s'obre un nou escenari sense horitzó ni calendari clars. Falta establir el mecanisme de sufragar la despesa derivada del projecte de manera detallada i el calendari, que tots situen en un termini d'un mínim d'entre 5 i 15 anys per començar-lo a materialitzar.