Els EUA acusen Rússia de crims contra la humanitat: "Hauran de retre comptes"

Els Estats Units (EUA) han acusat Rússia formalment de cometre crims contra la humanitat a Ucraïna, mentre líders internacionals coincideixen a produir més armes i enviar-ne com abans millor.

Per què és important? La comunitat internacional celebra aquests dies la Conferència de Seguretat de Munic, amb la intervenció de molts dels principals països i centrada en el conflicte encara en marxa un any després a l'est d'Europa.

Al detall: 

• Els EUA han llançat aquesta acusació a través de Kamala Harris, la vicepresidenta dels EUA desplaçada a la cimera, i del secretari d'Estat, Antony Blinken, que ha emès un comunicat.
  • Han assenyalat les forces armades russes per cometre atacs contra la població civil ucraïnesa, des d'execucions a pallisses, incloses electrocucions. Atacs que "no són aleatoris ni espontanis", sinó que formen part d'una operació "sistemàtica del Kremlin".
  • També deportacions a la força de centenars de milers de persones separades de les seves famílies a Ucraïna; nens entre ells.
• Una acusació de crims contra la humanitat suposa fer un pas més enllà respecte als crims de guerra, ja que vol dir l'atac generalitzat i sistemàtic contra la població civil, tal com estableix el Tribunal Penal Internacional.

Què diu? 

• "Els EUA han determinat formalment que Rússia ha comès crims contra la humanitat. Hem examinat les proves, coneixem els estàndards legals i es tracta, sense gènere de dubtes, de crims contra la humanitat", en paraules de Harris.
• La vicepresidenta nord-americana ha assenyalat que "tots els que han perpetrat aquests crims i els seus superiors, que en són còmplices, hauran de retre comptes".
• Durant el seu discurs, també s'ha dirigit directament a Vladímir Putin, president de Rússia: "Si creu que pot aguantar, està molt equivocat. El temps no està del seu costat", ha manifestat Harris, tot reiterant el seu suport a les forces ucraïneses.

A més: Moltes altres autoritats han valorat l'estat del conflicte i l'estratègia a seguir d'ara endavant, tots en la línia de donar suport Ucraïna i seguir enviant armes des d'Europa a l'exèrcit de Volodímir Zelenski.

• Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea: "Hem de mantenir el suport massiu a Ucraïna perquè el pla imperialista de Putin fracassi totalment. És moment d'accelerar la producció de material que Ucraïna necessita".
• Jens Stoltenbreg, secretari general de l'OTAN: "Si Putin guanya aquesta guerra, animarà altres règims autoritaris. Pequín està observant de molt a prop. I si alguns es preocupen per si el nostre suport intensifica el conflicte, el risc més gran de tots és que Putin guanyi aquesta guerra".
• Rishi Sunak, primer ministre del Regne Unit, i Olaf Scholz, canceller d'Alemanya, han defensat les "ofertes internacionals sobre carros de combat i altres equipaments" perquè "tindran un impacte transformador sobre el terreny".
• Wang Yi, ministre d'Exteriors de la Xina, ha anunciat que està preparant una "iniciativa de pau" i que està "del costat de la pau i del diàleg per un acord polític" sota "els principis de la carta de Nacions Unides".
  • El gegant asiàtic segueix rebutjant la invasió russa, però també sense donar suport obertament a les sancions contra Moscú. 

Tanmateix: Finlàndia ha traslladat a l'OTAN la seva voluntat d'adherir-se a l'aliança militar de la mà de Suècia. Serà complicat, però: Turquia i Hongria bloquegen la incorporació d'ambdós països perquè els acusen d'acollir individus perseguits per terrorisme.