Lluís, bomber de la Generalitat: "Tenim els frontals obsolets, treballem sense llum"

Cada any, el foc s’acarnissa amb Catalunya i no sembla que aquest 2023 hagi de ser diferent, més aviat el contrari: serà pitjor. Portem el doble d’incendis respecte als primers mesos de l’any passat, tot plegat enmig d’una greu sequera que preocupa a les autoritats i agreuja la situació.

A fons: Per parlar-ne i conèixer com és per als bombers combatre les flames del territori, hem parlat amb en en Lluís Artigas. Ell és bomber de la Generalitat, del GRAF, concretament del Parc de Rubí, és de Sant Boi de Llobregat i té 41 anys. 

Per què cada cop tenim més incendis?

"Perquè el nostre és un entorn forestal i un entorn rural abandonat on s'ha anat acumulant combustible a mesura que passen els anys. No s'han gestionat. I si sumes que la nostra societat urbana utilitza aquest món pel lleure, i hi afegeixes la sequera, les elevades temperatures... les probabilitats que hi hagi ignicions són més elevades."

Què són els incendis de sisena generació?

"Són incendis de molta virulència, ajudats pels factors del canvi climàtic. Són capaços de generar un despreniment d’energia enorme en molt poc temps. Es generen unes columnes convectives (és a dir, aire calent que agafa molta alçada, uns 10.000 metres d’altitud) i un pirocúmul, que són com aquelles tempestes amb forma de bolet. Aquestes canvien les condicions meteorològiques de l’entorn més proper de desenes i centenars de km."

Pot arribar el dia en què us hagueu de retirar d'un incendi?

"Ja fa molt de temps que ha arribat aquest dia. Segons l’incendi, ens hem hagut de retirar perquè no podíem fer res." 

Com descriuries un bosc calcinat pel foc?

"És un paisatge curiós. És un paisatge de silenci. Molt homogeni, que alhora, malgrat aquesta sensació de mort, et deixa veure moltes vegades aquest passat de vida rural que hi ha hagut a la nostra terra i veure com allò que abans del foc era bosc, i abans del bosc ja eren vinyes, terrenys rurals, i que si estiguessin gestionats, no tindríem aquests grans incendis que tenim."

Com és la vostra jornada laboral?

"Fem guàrdies de 24 hores i descansem tres dies. Si es genera un incendi, totes les unitats que hi som l’estaríem combatent fins al nostre relleu. Són jornades esgotadores. I som persones: necessitem menjar, beure... I ens trobem amb problemes de material, els últims anys ens hem quedat sense llum, els nostres frontals s'han quedat obsolets i els nous no acaben d'arribar, cosa que provoca més inseguretat. S'hauria de solucionar el més ràpid possible."

La meitat dels incendis forestals són provocats per negligències. Què et diu aquesta dada?

"És una dada preocupant. Si veiem que, a més a més, augmenten els incendis, ens hauria de preocupar encara més. La prevenció juga un paper molt important. Tot i que la conscienciació de la gent jo crec que està augmentant. Sobretot en episodis en què el risc és molt alt, ens estem trobant."

Com ens hem de comportar al bosc i què no hem de fer?

"Bàsicament, no hem d'encendre foc en situacions de risc d’incendi, ja sigui barbacoes, hem vigilar amb les burilles de les cigarretes… S’ha d’anar amb compte i seguir la norma."

Un moment de l'entrevista a Lluís Artigas a Principal TV | Principal/ Oliver de Ros

Algun company teu ha mort en algun incendi?

"Per desgràcia, sí. L’últim ha estat un excompany del Parc de Rubí. Són situacions difícils en què l’esperit de grup és important. Es necessita treballar-ho. El cos de Bombers disposa d’un servei d’assistència psicològica per casos així."

Teniu gaire present la mort?

"A nivell personal, no, i no hi vull pensar. La nostra és una feina de risc, però intentem que no sigui de perill. Totes les nostres actuacions van encaminades amb la premissa de garantir la nostra seguretat. Estem en situació de risc, sí, però intentem no estar mai en perill."

Bombers de la Generalitat companys d'en Lluís, al Pont de Vilomara després de l'incendi del 2022 | Lluís Artigas

Has arribat mai a casa, t’has assegut al sofà i has dit “uf, d’aquesta podria no haver-me’n sortit”?

"Recordo algun moment, en un foc d’indústria, que estàvem a dins i va començar a col·lapsar la indústria, i vam haver de sortir corrents. Ens vam salvar pels pèls."

En qui et recolzes els dies més complicats de feina?

"Ens donem suport entre els companys del parc. Les coses més dures intentes no portar-te-les a casa. Molts cops, la família ja pateix prou perquè els expliquis segons què. Els companys fan aquesta funció de suport mutu i ser uns confessors amics."

Coses dures com ara...

"Recordo anar a un accident de trànsit i trobar-me una persona morta i al darrere una cadireta d’un nen. Per sort no hi havia nen, però són situacions que t’entreveuen un drama familiar important."

Quin ha estat el teu pitjor dia treballant com a bomber?

"Recordo un dia de Sant Esteve, en el qual, vam anar a tres suïcidis diferents. Un d’ells, fins i tot, va donar l’avís la seva família, que l’estava esperant per dinar. Que un dia tan assenyalat, de recolliment familiar, et trobis gent que se sent tan sola i tan desgraciada per fer aquest acte. Va ser un dia trist."

La Generalitat reserva places per bomberes. Per què és important augmentar la presència de bomberes en un cos tradicionalment masculinitzat?

"El cos de Bombers ha de ser un reflex de la societat. Aquesta campanya del Govern arriba tard i neix coixa, no té una inversió darrere quant a material i infraestructures. Els parcs de bombers són antics, no hi ha vestuaris per noies, les infraestructures no estan preparades. I també els uniformes: no s’ha tingut en compte el tallatge de dona, només n’hi ha d’home, amb la incomoditat que els suposa. Aquesta campanya de reserva de places és positiva perquè farà que moltes més dones es plantegin ser bomberes, però ha d’anar molt més enllà."

Bombers en un incendi | Bombers