El poder judicial fracassa en una nova reunió per desbloquejar el Constitucional

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s'han reunit de nou la tarda d'aquest dimarts 20 de desembre per provar de desbloquejar la renovació del Tribunal Constitucional (TC), sense èxit.

Per què és important? El pols entre el PSOE i el PP han endinsat Espanya en una greu crisi institucional. El PP i el Tribunal Constitucional han frustrat l'intent del govern espanyol de renovar aquest mateix òrgan, amb el mandat de dos jutges caducat.

El més nou: Els conservadors han fracassat en l'intent d'imposar els seus dos candidats, alhora que han vetat els dels progressistes. 

• Així, la reunió constata de nou el bloqueig al sistema judicial per nomenar els dos nous magistrats que han de substituir els dos que tenen el mandat caducat.
• El CGPJ incompleix novament d'aquesta manera el mandat legal que l'obligava a elegir els seus dos membres abans del 13 de setembre.
• Cap dels candidats ha obtingut les 3/5 parts dels vots necessaris.
  
  • L'enroc del sector conservador ha impossibilitat que prosperés la designació del candidat progressista José Manuel Bandrés, que ha obtingut només 7 vots dels 11 necessaris. 
  • Tampoc han prosperat les designacions del candidat conservador, César Tolosa i del progressista que els conservadors volen al TC, Pablo Lucas. Tots dos han obtingut 10 vots.

Què sabem? 

• El CGPJ –que té el mandat caducat des de fa quatre anys– es reuneix després de mesos en què vuit magistrats del sector conservador han bloquejat les designacions dels dos nous membres del TC.
• El sector conservador del CGPJ torna a tenir la possibilitat de mantenir el bloqueig en aquesta reunió, que ha començat a les 5 i hi participen 17 vocals i el president suplent, Rafael Mozo.
• S'hi voten dues propostes. Els conservadors volen que els dos magistrats designats siguin el conservador César Tolosa i el progressista Pablo Lucas, mentre que el sector progressista manté la candidatura de José Manuel Bandrés.
• De fons hi ha en joc un canvi de majories i la presidència –o no– del progressista Cándido Conde-Pumpido al TC.
• El sector conservador aprofita que no ha entrat en vigor la reforma i que el sistema actual de designació encara marca una majoria de 3/5 per intentar que els progressistes acabin acceptant designació de Lucas en comptes de Bandrés.

A la pràctica: L'elecció d'aquests dos membres del TC per part del CGPJ és indispensable perquè el govern espanyol pugui situar al tribunal, alhora, els seus dos candidats: l'exministre Juan Carlos Campo i l'exassessora de la Moncloa Laura Díez. La Constitució estableix que el TC es renova per terços, és a dir, de quatre en quatre membres i cada tres anys.

• La designació dels magistrats també obriria la porta a un canvi de majories al Tribunal Constitucional, que per primera vegada des del 2014 disposaria d'una majoria de membres progressistes, 7, contra 5 de conservadors.
• Els conservadors volen que Bandrés –contrari a Lucas– arribi al tribunal perquè seria propici votar a favor de la presidència del TC del progressista Cándido Conde-Pumpido, i no a d'altres opcions preferides per la dreta com podria ser la magistrada Maria Luisa Balaguer.

Context: 

• La trobada té lloc després de la suspensió per part del mateix Constitucional de la reforma judicial que rebaixava les majories necessàries en aquesta votació.
• La reforma establia que serien designats els dos candidats més votats al ple del CGPJ. La decisió del TC, però, força que qualsevol proposta hagi d'obtenir el suport de 3/5 parts del ple del CGPJ per prosperar.
• El bloqueig al TC s'ha mantingut fins i tot després que una reforma legal establís que el CGPJ disposava d'un termini màxim que expirava el 13 de setembre per nomenar els dos magistrats del tribunal, i també després de la dimissió del que era president del CGPJ, Juan Carlos Lesmes.

A partir d'ara: El Senat no podrà tirar endavant la reforma judicial, però sí l'eliminació de la sedició i la modificació de la malversació.